La Vanguardia i El Punt (i 2) del divendres segueixen amb un dels últims temes universitaris d’aquests dies, les prejubilacions del professorat universitari de 60 anys en amunt. El tema és interessant i polèmic. Ja el vàrem començar a discutir fa 6 o 7 anys a la UB. La idea, aleshores embrionària, no va tenir gaire èxit. La veritat és que mancaven mecanismes útils o potser no els vàrem saber trobar. Hi ha, hi havia, molt professorat que amb molt de gust deixaria la docència, però que sabent que pot cobrar el sou sencer fins als 70, es resisteix a reduir els seus ingressos, especialment si pot reduir la seva activitat més feixuga. La majoria dels que som a la universitat ens agrada la feina i sovint ens l’emportem a casa. La clau per incentivar aquestes prejubilacions, que no oblidem són voluntàries, està en els mecanismes, sembla que ara ben trobats, de garantir uns ingressos similars.
La Vanguardia d’ahir també resumeix l’acte de lliurament dels premis de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País que presideix Miquel Roca i de la que forma part l’Andreu Mas-Collel. Mas-Colell va donar una conferència sobre allò que li agrada el coneixement i va defensar una vella idea seva, que comparteixo, i en la que no deixa de treballar. Barcelona pot convertir-se en referència internacional en l’àmbit universitari del postgrau. Va demanar a l’alcalde Hereu la creació del Barcelona Institut of Technology en alguns dels espais que té Barcelona,
El Peródico tracta un altre dels temes de moda, el tema de les places universitàries. L’excés d’oferta (o l’escassetat de demanda) en alguns ensenyaments i en algunes universitats. Com ja he defensat, el que cal és no precipitar-se i reflexionar sobre la conveniència de la reducció de places innecessàries, la promoció a l’estudi d’aquelles que necessita el país però que són poc sol·licitades i el necessari equilibri territorial. Recordem que la universitat i la recerca són motors de l’economia local si les coses es fan bé. El titular fàcil és el tancament de titulacions.