Tema del dissabte. L’entrevista dels rectors amb els consellers Huguet i Castells a la que ja feia referència en aquest bloc. El Periódico titula que els rectors no van poder pactar el Pla d’Inversions Universitàries, però després diu que segons els aviat hi haurà acord. No els toca més remei. La Vanguardia i l’AVUI, tal com vaig publicar, també ho tracten de forma similar. El Punt diu que Castells garanteix un millor finançament, afegeix que Salvador Maluquer i Martí Carnicer van assistir a la reunió per posar fil a l’agulla. També diu, recollint paraules del conseller Huguet, que ja hi ha director general d’Universitats in pectore i que es coneixerà aviat. Aquest és el secret millor guardat del món. No conec ningú que s’ho cregui, potser ens equivoquem. El País afirma que la Generalitat ampliarà el Pla d’Inversions Universitàries.
El dissabte Cinco Días deia que les universitats encara estan lluny d’adaptar-se al model de Bolonya i que encara queda molta feina. I tant, de moment uns Reials Decrets que no sortiran fins el setembre.
Diumenge no vaig trobar cap notícia destacable, però avui dilluns El Punt es despatxa dient que els preus del doctorat a Catalunya són els més cars de tot l’Estat. L’article és correcte i està molt ben fet. Les agrupacions i sindicats d’estudiants volen que aquesta situació canviï. De totes formes cal dir que els estudiants de doctorat amb beca no paguen, els que tenen algun tipus de contracte tampoc. En conjunt la majoria dels estudiants que fan el doctorat en departaments experimentals, que requereix una dedicació molt alta, no el fan sense beca o contracte.
El Periódico (versió digital) publica que 20 universitats pengen els apunts que donem el professorat a la xarxa. Això està bé per als estudiants que hi assisteixen a classe. El problema és que alguns els volen utilitzar sense anar a classe i de vegades són complements, complements importants però no tot. La veritat és que això funciona i poc a poc funcionarà millor. El Periódico també publica un article relacionat que titula “El gandul ho va pensar primer” on comenta com es va generar una xarxa de materials que es poden trobar a la xarxa i que, realment, faciliten l’estudi. Amb tot cal saber destriar el gra de la palla. Hi ha massa estudiants que fan el “copia i enganxa” i fan treballs teòricament ben fets però que són incapaços de sintetitzar bé.
El País publica un interessant article sobre el procés de Bolonya. Diu que caldrà superar la manca de finançament i les reformes superficials. Es basa en un informe de la EUA (associació europea d’universitats), però no té en compte que l’adaptació dels altres europeus és diferent perquè ells ja tenen el model del crèdit europeu funcionant i aquí no. Ells han de canviar durades, formes, però no gaire mètodes. Això últim és el que costa diners. El que és car és la ineficiència i la ineficàcia de molts centres universitaris.