Objectiu: carregar-se l’economia del coneixement

Enric I. Canela

Jo crec que cap expert entre els països més desenvolupats tingui dubtes respecte a què l’R+D+i es clau per avançar cap a l’economia del coneixement i que l’economia del coneixement és la que permet la innovació en producte i en processos i així tenir productes i serveis d’alt valor afegit i ser més competitius davant de països de mà d’obra barata.

Alemanya i França, quan van veure la crisi van decidir fer una forta aposta per la universitat i l’R+D+i. L’Estat espanyol, va reduir l’esforç en aquests àmbits tot i al resistència numantina, que agraeixo i molt, de Cristina Garmendia.

Ara el nou govern espanyol ha fet el que no havia de fer ha tocat totes aquelles coses que poden ensorrar el consum i l’economia productiva. Una d’elles és el cop de destral que ha donat al coll del sistema d’R+D+i reduint els seus recursos en 600 milions d’euros. Del 2009 al 2010 es va reduir un 15% el pressupost de Ciència i Innovació, del 2010 al 2011 es disminuir un 8% més i ara, s’aplica una reducció de 600 milions d’euros sobre un pressupost de mínims, que sobre el 8.600 milions d’euros del 2011 representa un 7% més. La reducció acumulada des del 2009 suma pràcticament un 28%.

Caldria veure l’evolució dels diferents programes, però per molt bé que s’hagi fet s’ha tocat os. Caldrà veure si la convocatòria del Pla Nacional d’R+D que s’havia d’haver publicat al desembre es fa o no i si es fa amb quants diners. Caldrà veure quin efecte tindrà això sobre els diferents programes, sobre el CSIC i sobre tots els organismes públics de recerca.

Mal panorama. Ja sóc massa gran per emigrar.