Enric I. Canela
El finançament de les universitats, com d’altres organitzacions, és un tema que amoïna, en aquest cas a tot el sector. El País publicava ahir La Universidad busca dinero.
L’article comenta les diferents possibilitats d’universitats com Oxford, Cambridge, MIT o Harvard i les contraposa a universitats amb altres característiques, més modestes, entre les que es troben les millors de les nostres universitats.
Una de les fórmules són els contractes de recerca amb l’empresa. Es plantegen els tòpics de sempre. En qualsevol cas, millor governança i més flexibilitat són imprescindibles. El model d’èxit, si es pot definir així, és contraposa completament amb el model de la universitat espanyola, probablement un dels més complexos, per superposició d’unitats i indefinició de responsabilitats.
La universitat catalana ha d’arribar a definir un model en el que sense perdre els valors democràtics aconsegueixi més eficàcia. Paral·lelament ha de canviar alguns punts de vista, canvi de paradigma, pel que fa a les relacions entre la universitat i el sector productiu. Les restriccions, que per culpa de la crisi, està patint l’empresa, han de ser una oportunitat per a les universitats. Com fer-ho? Rumieu.