Enric I. Canela

Ahir el diaris anaven plens. Les facultats de Medicina de Catalunya s’omplen d’estudiants de fora de Catalunya (La Vanguardia, AVUI, El Punt, El Periódico, Diari de Girona, Diari de Terrassa). El 46% venen d’altres països o comunitats autònomes. A la UB només un 15,2% i la URV un 62,33%, una xifra espectacular. Els degans diuen que els alumnes catalans estan discriminats, la selectivitat diferent, amb diferent exigència afavoreix els estudiants de fora i, per altra banda, als estudiants estrangers no els cal la selectivitat.

Avui hi ha hagut reccions, els estudiants venen en massa a fer Medicina, omplen els nostres centres (recomano la lectura de l’excel·lent article d’Elies) (La Mañana Diari de Ponent) i em de canviar la nostra llengua. A sobra paguem. Un gran sistema l’espanyol, clar que a nosaltres, catalans, ens toca pagar i callar. Com diem “cornuts i pagar el beure”. No sé si el president de la Generalitat ho deu trobar bé.

La Generalitat vol posar una prova de català i una altra d’espanyol. Ho va dir Blanca Palmada ahir a la inauguració de curs de la UB (El Punt, El Periódico). Aplaudeixo la decisió. Segurament això portarà a una forta discussió sobre la llengua de la docència. Uns defensarem que les classes de primer cicle i segon cicle (o de Grau) s’han de fer en la nostra llengua i altres diran que en anglès (i en alguns llocs en espanyol) per atreure estudiants d’altres contrades. En el Postgrau no tinc dubte, l’anglès. En el Grau poques, si bé crec que seria bo fer alguns programes de Grau internacionals en anglès com es fa a Alemanya, per citar un país on la seva llengua es valora molt.

Sembla raonable exigir el coneixement de la llengua del país. Andalusia i Extremadura, amb bon criteri, han posat una prova de espanyol. Clar que em sorprèn que els degans de Medicina qualifiquin aquesta mesura de “simple”, que no sé ben bé que vol dir (El Punt). Per a mi una cosa simple, si funciona, és millor que una complicada. El degà de la UAB, però, ja sembla que ha renunciat al català. Si la cosa és ben fàcil, es fa la classe en català i prou. Nosaltres posem l’idioma de classe en la informació i l’alumne que es matricula ja ho sap.

Sembla lògic que les universitats dels diferents països exigeixin algun tipus de garantia de què els seus estudiants tenen els coneixements adequats per poder accedir a la universitat i que no entorpiran el treball de la resta. Un portaveu del MEC troba absolutament lògic que es demani l’espanyol als estudiants de fora, ja que cal assegurar la idoneïtat de l’alumne. Afegeix, és a dir, que tingui un nivell d’idioma per aprofitar les classes.

El problema apareix quan a Catalunya no podem demanar el català als estudiants espanyols. Poden aprofitar les classes si els professors parlen espanyol, no respectant-se el dret del professorat a expressar-se en la seva llengua. Tornem doncs a allò de: Hable el idioma del Imperio, que el dictador va fer posar per tot arreu. Un gran sistema l’espanyol, clar que a nosaltres, catalans, ens toca pagar i callar. Com diem “cornuts i pagar el beure”. No sé si el president de la Generalitat ho deu trobar bé.

No sé ben bé, lligo això a una altra notícia a Tribuna Catalana: Catalunya Ràdio ha anunciat avui que readmetrà Cristina Peri Rossi com a tertuliana habitual del programa ‘Una nit a la terra’ que presenta Gaspar Hernàndez. Diu també que: Sorprenents han estat les declaracions publicades avui a El Periódico segons la qual el PSC i ICV reconeixen que havien buscat la readmissió de l’escriptora d’origen uruguaià per tal de no donar munició preelectoral al PP. Penso que això és inadmissible, aquesta dona fa més de vint anys que viu i treballa a Catalunya. Jo no tinc res en contra que algú que parla espanyol sigui entrevistat a un mitjà públic de parla catalana o què assisteixi a una tertúlia sobre un tema en el que és especialista, però si que estic totalment en contra que sigui habitual en una tertúlia una persona que després de 33 anys no es capaç de parlar en la llengua del país que l’acull.

Segurament espantat el govern ha fet cas de la petició de Ciutadans. M’hagués agradat que ERC obris la boca, especialment quan tenen les competències en aquest àmbit.

També llegeixo a e-noticies que en el judici sobre l’assassinat de Josep M. Isanta el Tribunal a negat a un testimoni el seu dret a parlar en català.

Està clara la política. Mentre els nacionalistes catalans discutim sobre el sexe (o el gènere, no em tractin els puristes d’alguna cosa estranya) dels àngels poc a poc ens van arraconant.

2 respostes a “Medicina i els drets dels catalans, drets? quina gràcia”

  1. a 05 Oct 2007 a les 12:34 Elies

    Gràcies per la referència, Enric.
    Certament, crec que coincidim, el grau no és l’espai preferent de la mobilitat, ni la internacionalització, sinó de la proximitat i la raonable mobilitat en un sistema universitari amb les mateixes exigències (per tant, el català). Òbviament que cal impulsar mobilitat d’intercanvis també en el grau (desestimant, tanmateix, tot un curs, és molt millor períodes com el semestre). Però l’espai propi de la mobilitat, la internacionalització, etc. és el postgrau.

  2. a 05 Oct 2007 a les 6:56 enriccanela

    Elies,
    El postgrau s’ha de fern predominantment en anglès. Model Mas-Colell. Fa uns anys va crear l’IGSOC, s’ho va carregar el Carles Solà malgrat dir que no ho faria. El govern psava diners per tirar endavant postgraus en anglès, dobava beques als estudiants estrangers per tal que vinguessin. Un bon projecte.
    El districte obert és la ruina del català per algunes universitats.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació