El model universitari català


Enric I. Canela

Quim Bosch a Eureka publica un article sobre el model universitari. Comença tot dient:

A grans trets, hi ha dues concepcions ben diferents sobre el paper de les universitats: un és veure-les com un centre d’ensenyament superior, l’altre com a centre de formació de tècnics.

Reflexiona sobre els problemes i crisi politics haguts en el primer i la constitució dels segon.

El PSC no volia el DURSI, la seva concepció unitària de l’ensenyament i el seu monolític centralisme. Per una banda en el segon tripartit han guanyat els que volien la universitat com un centre de formació de tècnics, però sens rang de departament. Quim Bosch ho explica molt be.

La meva conclusió personal és que ha perdut la universitat i la recerca. D’on no n’hi ha no en pot rajar.

4 respostes a “El model universitari català”

  1. a 12 Des 2007 a les 11:18 Elies

    Enric, no conec en Quim Bosch i les seves fonts, però jo diria que les decisions ni tan sols van arribar al nivell de confrontació de models…

    Crec que tot plegat van ser coses més prosaïques, com el nombre de departaments previstos, distribució en funció de pressupostos que controlava cada partit, etc.

    Molt penós. Estic d’acord amb tu, aquí l’únic que hi ha perdut, perquè ja ha quedat prou clar el que els interessa tot plegat, són les universitats i la recerca.

    També el país, per cert.

  2. a 12 Des 2007 a les 11:30 enriccanela

    Elies,
    El mateix Huguet va dir davant meu que era com tu dius. Més encara va dir que podia haver anat a Benestar, perpo que així lligava millor.
    Ja veurem si aun dia ho podem arranjar.

  3. a 24 Des 2007 a les 2:12 Quim Bosch

    Enric, Elies,
    sóc conscient que el debat sobre la recuperació o no del DURSI probablement girés fonamentalment sobre qüestions prosaiques com l’aritmètica entre els tres partits del govern. Però el que volia dir és que un cop descartada l’opció de recuperar el rang de Departament per a universitats i recerca la decisió de “on ho posem?” anava molt més enllà dels equilibris entre partits polítics. Recordem que al primer govern tripartit ERC tenia les competències en l’ensenyament (aleshores es deia així) mentre el PSC les tenia sobre indústria. Ignoro com van anar les negociacions, però d’entrada sobta que entre els partits hi hagués un intercanvi de cromos entre indústria i ensenyament (en el que també hi va entrar cultura) que ha permès que finalment univesitats i recerca acabin sota el mateix paraigua que indústria. Una combinació que no era possible amb el repartiment de responsabilitats del primer govern tripartit.

  4. a 24 Des 2007 a les 10:16 enriccanela

    Quim,
    La cosa, pel que sé, era que univesitats era d’ERC. Ensenyament per al PSC. Per tant opció universitats ensenyament descartada. Altra límit era el nombre de conselleries per a cada partit. En aquestes circumstàncies i tenint en compte que al carod ni pa ni aigua, per això no hi ha conseller primer, ara a fet bondat i l’equilibri intern Puigcercós – Carod ha fet canviar coses, pot ser vicepresident de debò. Conclusió, entre les conselleries d’ERC on quedava millor era on està.
    Oi que fa goig?

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació