Enric I. Canela

David Rodríguez a Vida Quotidiana va fer fa uns dies una entrada que em va interessar molt. No havia fet cap comentari en el seu bloc fins llegir-me amb detall tots els enllaços que aporta. Un cop fet, el que faig és una entrada jo mateix i un retroenllaç per si això pot contribuir una mica més a difondre el que diu.

David parla de la importància de la UOC en el món d’Internet català. Comenta David que quan es va crear aquesta universitat a distància l’any 1994 (entre altres raons perquè en aquella època els estudiants catalans de la UNED no podien respondre els exàmens en català) es va fer una aposta revolucionària. Només afegir que en aquell moment el que es volia era la descentralització de la UOC. Les converses van arribar molt enllà, de fet hi havia un cert acord polític, però les Juntes de Facultat de la UNED s’hi van oposar. Es va discutir la possibilitat de fer un consorci entre les universitats catalanes per donar ensenyament a distància. Finalment el conseller Laporte va optar per aquesta opció. Va posar la capdavant a Gabriel Ferraté, un mestre. Ferratré va llençar la UOC al món, emprant professorat de les universitats públiques, especialment, amb convenis complicats, perquè les universitats públiques no sabíem com fer això legalment. Es va fer i avui tenim una UOC, no sotmesa a les lleis espanyoles de la mateixa manera que les altres, un forat en el sistema.

Això em porta a recordar que la LOU al 2001 estava a punt de carregar-se-la. El conseller Andreu Mas-Colell va negociar amb Madrid per salvar la UOC va ser una de les raons per les que CiU va donar el seu vot a la LOU. Sense aquest vot avui la UOC seria una altra cosa. Quantes vegades recordo la manca d’ètica d’alguns polítics d’altres partits. Van criticar a CiU per aquell vot que, recordeu, no calia perquè el PP tenia majoria absoluta, però gràcies al qual tenim encara viva la UOC , gràcies al qual tenim un sistema de professorat contractat i vam mantenir l’AQU. Recordo que un o dos dies abans de la votació al Congrés, al Pati dels Tarongers, amb el president Pujol, i amb Xavier Trias, aleshores cap del grup de CiU al Congrés comentàvem el tema. Jo vaig donar suport total a la posició de Mas-Colell de votar a favor. Valia més escoltar les crítiques maniqueistes d’alguns que perdre tot el que ens havia de donar la LUC. Penós. Algú creu que el PP no hauria posat igual la seva habilitació?

No fa gaire vam tornar a reviure la pel·lícula, amb la reforma de la LOU. El PSOE volia regular les privades i, recordem que la UOC legalment ho és, però menys. Volien que la llei no diferencies. Vaig mantenir moltes converses per salvar-la. Ens vàrem poder sortir i també salvar la el professorat contractat i l’AQU, encara que en aquest cas la dèria centralista del PSOE pot desmuntar-la amb el Reial Decret que regeix el desenvolupament dels nous plans d’estudi.

La UOC ha fet molt camí. El bloc de rectora, com diu David, va se una desgràcia. Ha desaparegut alhora que apareix un nou disseny amb un canal Twitter que acabo de conèixer gràcies a David. No tenia ni idea del que és. Ho estudiaré.

M’agrada el nou disseny de la UOC. No m’estranya, m’assabento que ho ha fet Multiplica. Multiplica va ser el que per encàrrec meu va dissenyar el Web Estudiar a les Universitats de Catalunya. Vaig veure de seguida la seva qualitat, malauradament som que és del 2003-2003 ja està una mica vell i com que no s’ha continuat fent el que calia… David Boronat el seu soci més significat en sap molt i Jacobo Álvarez també. A ells els vaig presentar com uns dels candidats per fer el Web de Jordi Pujol i van ser els que van rebre l’encàrrec.

Em venia de gust fer aquest comentaris “històrics”. David analitza millor que jo el fet concret del web de la UOC i la rectora directament a l’Oficina de la rectora.

4 respostes a “Sobre una entrada del bloc Vida quotidiana, la UOC i la política”

  1. a 01 Gen 2008 a les 6:57 David

    Gràcies per la referència i sobretot per l’ampliació d’informació. Sabia que la UOC havia sorgit davant la impossibilitat de “federalitzar” la UNED, però en desconeixia els detalls concrets.

    L’enllaç a la pàgina el trobaràs aquí.

    En quant al Twitter, es tracta d’una eina de trametre missatges via Internet. Jo no li trobo massa gràcia (tampoc li trobo a Second Life), però sé de gent que hi està enganxada.

  2. a 01 Gen 2008 a les 7:04 enriccanela

    David,
    No sé molt bé perquè no apareix en el teu bloc el retroenllaç, misteris.
    Jo al Second Life no li trobo la més mínima gràcia. Ja tinc prou feina al la Fisrt.
    Això de la UOC va ser una història. M’ha fet gràcia comentar algunes historietes polítiques.

  3. a 01 Gen 2008 a les 8:07 Miquel Duran

    La UOC ha jugat i juga un paper important. Parlar-ne i debatre-ho seria molt llarg.

    Jo també he fet servir un parell de vegades el twitter, en la Nit de la Recerca i en la Setmana de la Ciència. Francament, no li acabo de trobar prou la utilitat en el nostre àmbit:
    http://cenug.onyar.net/diari/edunomia/arxius/2007/dos-experiments-a-la-nit-de-la-recerca-udg.html
    http://cenug.onyar.net/diari/edunomia/arxius/2007/comenca-la-ii-fira-de-mostres-de-recerca-a-la-udg.html

  4. a 01 Gen 2008 a les 8:13 enriccanela

    Miquel,
    La UOC és molt important. Jo crec que sense Gabriel Ferraté no hagués estat el que és.
    El David i tu m’heu convençut per no perdre temps en una eina que no m’ha de servir gaire.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació