Enric I. Canela
Llegia a Diario de Mallora una entrevista amb la rectora de la UIB, Montserrat Casas. Una persona molt agradable i intel·ligent, catedràtica de Física. Tot i que la entrevista és de molt bon llegir, només agafo un punt.
Li pregunten:
-On radica el problema, en primària, per no estar estimulats, en secundària, quan el jove veu la possibilitat de guanyar diners?
Contesta:
-L’important per a la societat és tenir uns mitjans d’oci, la segona residència per a caps de setmana, les classes de tennis després de l’escola… si el nen no té un moment per asseure’s i llegir, no veu que allò que aprèn en l’escola és necessari, que és important i té una aplicació en el seu entorn, és molt difícil que estudiï. I també és veritat que en l’àmbit escolar s’han de buscar tècniques adequades perquè el nen senti que allò que fa és important. Si el que es valora és que als 14 anys pugui tenir una moto, després un cotxe, després pot sortir cada cap de setmana, la veritat és que és difícil sobrepassar l’etapa obligatòria. També cal tenir en compte què és l’èxit social, qui són les persones que tenen reconeixement social, perquè són els miralls en els quals tots es miren. És problema de tots, dels polítics, de les escoles, de les institucions i de la societat.
ESTIC AMB UN TECLAT ANGLES PERDONEU LES FALTES.
si el nen no té un moment per asseure’s i llegir, no veu que allò que aprèn en l’escola és necessari
en un principi perque hi hagi aprenentatge ha de ser significatiu sino no sap com aplicar els esquemes de lescola a la societat. mes enlla daquesta opinio el que necessita linfant es descobrir perque fa les coses, es a dir, lesperit critic. Un factor important i rellevant pel cultiu de lesperit critic es el silenci, en un mon on tot son crits.
En la secundaria son molt importants que el jove tingui diferents models positius i negatius. Realisme i utupia, que pugui criticarse a si mateix i els altres. Que descobreixi el sentit de la vida a traves de la vocacio o el del prestigi(perque algunes carreres son millors que les altres, o no?), que sapiga lopcio que ha escollit, que la conegui i la sapiga afrontar amb cultura de lesfors. Es important que no expliquem tant, sino que fem la pedagogia del dubte i de la pregunta.
I tu que vols fer?
un xic llarg disculpeu
David,
Tens tota la raó. Silenci, és veritat. No hi ha silenci i sembla que tothom vulgui soroll per no ser conscient.
Educar en la incertesa és important en aquest temps en que res és estable.