Internet a les aules


Enric I. Canela

Avui La Vanguardia publica un article de Mercè Beltran sobre l’ús de les TIC a les escoles. Parla del Second information technology in education study 2006 (Sites 2006), promogut per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), que analitza l’ús i aplicació de les TIC i la seva influència en els mètodes d’ensenyament de 22 sistemes educatius. Són: Noruega, França, Estònia, Dinamarca, Tailàndia, Sud-àfrica, Eslovènia, Singapur, Rússia, Ontàrio, Moscou. Lituània, Japó, Itàlia, Israel, Hong Kong, Finlàndia, Taipé, Xile, Alberta i Catalunya.

Diu La Vanguardia digital:

L’escola catalana es resisteix a incorporar les TIC als mètodes d’ensenyament i aprenentatge.

Una de les conclusions més destacables és que encara que la pràctica totalitat dels centres catalans disposa d’ordinadors i accés a Internet, una part molt important del professorat no utilitza les TIC per a tasques formatives. Només un 38,4% del professorat de matemàtiques i el 55,8% del de ciències de la naturalesa que ha participat en l’estudi es declara usuari de les TIC en classe i fa participar al grup/ classe en aquest ús.

Aquests percentatges sorgeixen de la informació que han aportat els directors i els responsables de TIC dels 356 centres catalans que han participat en l’estudi, a més de les respostes d’una mostra representativa del professorat de matemàtiques i ciències experimentals que imparteixen classe en 2n d’ESO.

Aquests percentatges varien lleugerament en funció de la titularitat del centre. Els professors de matemàtiques dels centres concertats (39,6%) utilitzen una mica més les noves tecnologies a l’hora d’impartir classe i de fer participar a l’alumnat que el dels centres públics (37,3%). En el cas dels docents de ciències, la diferència encara és més important. El 60% del professorat dels centres concertats declara que en la seva pràctica docent utilitza les TIC, xifra que baixa fins al 52,7% en el cas del professorat de l’escola pública.

Aquesta infrautilització de les TIC en la pràctica docent pot estar relacionada amb el fet que en molts centres els ordinadors no estan instal·lats en la majoria de les aules, sinó en l’aula d’informàtica. L’informe, amb l’anàlisi posterior realitzat pel consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu, que dirigeix el catedràtic Joaquim Prats, deixa clar que “la instal·lació d’equipament informàtic en la majoria de les aules d’un centre és encara una actuació molt minoritària. Els centres educatius de Catalunya tenen un llarg camí per recórrer” si es vol equiparar, per exemple, a la situació dels centres de les províncies canadenques de Alberta i Ontàrio.

Les xifres són bastant eloqüents. Mentre que en Alberta i Ontario, els centres que tenen ordinador en la majoria d’aules estan entorn del 55%, a Catalunya no superen el 1%, valor similar als de Sud-àfrica Israel, i per sota d’Itàlia (4%) o França (6%). Finlàndia està en el 38%.

La mitjana d’alumnes per ordinador en els centres de secundària de Catalunya és de 12, encara que hi ha diferències significatives en funció de les dimensions del centre (7,2 alumnes per ordinador en els petits i 20,2 en els grans), i també en funció de la titularitat del centre.

Una dada destacable és que el 94,1% de centres té ordinadors i el 96,7% pot connectar-se a internet, el que no vol dir que ho estigui. La mitjana d’ordinadors per centre és de 89,9 en el cas dels públics – hi ha variacions importants en funció de la grandària de l’institut-. No obstant això, en els centres concertats el nombre d’ordinadors per col·legi és del 62,4.

L’estudi també reflecteix que ni els directors dels centres ni els professors semblen haver assumit que la capacitat per a gestionar de forma autònoma la informació i el treball en equip amb projectes vinculats al món real són elements essencials per al món laboral del segle XXI, i que les polítiques educatives no acaben d’identificar aquestes prioritats. És a dir, la major part dels equips directius i els docents continuen aplicant sistemes pedagògics tradicionals, que no es caracteritzen per la participació de l’alumnat en el seu procés formatiu.

Encara que els centres de secundària s’han connectat massivament a internet i tenen ordinadors, una quarta part dels directors assegura que en els últims anys en el seu institut no s’han realitzat canvis en les pràctiques pedagògiques. Aquesta no és una qüestió baladí, ja que l’ús competent i responsable de les TIC és un dels reptes de l’educació i és una les metes a aconseguir en el 2012.

Sorprèn que entre els objectius menys valorats per part del professorat estiguin els que defensa la pràctica pedagògica moderna, com fomentar la comunicació i que l’alumnat aprofiti les oportunitats d’aprendre de companys aliens al seu centre i de persones que no són els seus professors. Aquestes habilitats tenen una relació directa amb les TIC i el seu ús. D’aquesta resposta pot concloure’s que existeix una certa resistència a innovar en l’àmbit pedagògic.

Com a exemple d’aquestes pràctiques pedagògiques, un 55% dels grup/ classe no reflexiona mai sobre la seva experiència d’aprenentatge i no arriben al 35% aquells que participen en activitats d’autoavaluació o avaluació entre companys.

El professorat que utilitza les TIC amb la classe arriba a nivells de confiança superiors a la resta de docents i la majoria opina que la seva actuació té un impacte positiu en la motivació del seu alumnat, en les habilitats per tractar la informació i en el coneixement de la matèria.

Prop del 70% del professorat usuari de les TIC assegura que la seva utilització en classe augmenta “molt o bastant” les habilitats d’autoaprenentatge de l’alumnat, i més del 50% diu que incrementa l’autoestima de l’alumnat, la seva habilitat per a solucionar problemes i la capacitat de col·laboració i comunicació. De totes maneres, el 60% del professorat opina que utilitzar les TIC en classe no comporta diferències de resultats entre l’alumnat, i dos terços dels docents consideren que l’ús de les TIC en l’aula no modifica la bretxa digital que existeix entre l’alumnat, deguda a circumstàncies alienes al centre.

Es poden llegir algunes taules amb dades. L’informe complet s’ha d’adquirir. L’informe sembla força interessant i posa de manifest que queda encara molt camí per córrer: un en equipaments i dos en implicació / formació del professorat.

3 respostes a “Internet a les aules”

  1. a 23 ag. 2008 a les 12:38 Enric Giner

    Només conec una escola exemplar en aquest camp (he pogut visitar-la per que conec el seu director des de fa molts anys, abans de que ho fos):

    C.E. Jacint Verdaguer (08064702)
    c. de Gelida, s/n
    08770 SANT SADURNÍ D’ANOIA
    http://www.jverdaguer.org

    Pissarres electròniques, alumnes amb portàtils (tablet PC), etc. Pel meu gust massa Windows i poc programari lliure, però mai plou a gust de tothom.

  2. a 02 set. 2008 a les 12:35 Investigadora Social

    Hola,

    Actualment, a Catalunya s’ha fet un estudi molt interessant sobre els usos de les TIC a les escoles, està editat per Ariel, i els autors són Josep Maria Mominó, Carles Sigales y Julio Meneses. En aquest moments s’ha ampliat l’estudi a tota Espanya i en breu sortirà un primer informe. Per tots aquells que els interessi aquest tema, us recomano la seva lectura, ja que proporciona dades molt ben obtingudes i molta reflexió.

  3. a 02 set. 2008 a les 2:11 enriccanela

    Investigadora Social,
    Moltes gràcies. Penjaré l’anunci després.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació