La CRUE opina


Enric I. Canela

Ángel Gabilondo, rector de la Universitat Autònoma de Madrid i president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) contesta a algunes preguntes sobre l’estat actual de les universitats espanyoles, la problemàtica amb els retalls pressupostaris i el futur de les institucions públiques en aquest procés de canvi cap a la Convergència Europea. Cal recordar que, encara que no ho faci explícit, normalment Gabilondo expressa l’opinió dels rectors.

– La universitat està immersa en ple canvi. Cap a on es dirigeix?
– Això depèn de si ho fem bé o malament. Si ho fem malament, crearem una botiga de títols. Hem de treballar per no mercantilitzar la universitat, per tal que sigui un espai d’igualtat d’oportunitats, per això és tan important que es desenvolupin beques que facilitin la mobilitat dels estudiants, i per això és necessari que es pensi en la rendibilitat social d’aquests estudis. Cal comprendre que la universitat té una dimensió social.

– El problema és que es va a canviar el model de beques per convertir-se en una mena de préstec.
– El que cal fer és mantenir els dos models. Un basat en la renda familiar per als que no poden accedir a aquests estudis, i després les beques préstec, un model que funciona a tot el món i que normalment van destinades al postgrau. El problema és que el Govern central ha augmentat molt aquestes beques préstec. Ara bé, els màster oficials tenen un preu públic.

– Però molts d’aquests màster són obligatoris per poder exercir una professió.
– No hauria de ser així, perquè una titulació hauria de ser condició indispensable per a la sortida professional, una altra cosa és que el màster capaciti per a un altre exercici professional.

– El CAP es convertirà en màster i costarà el triple, i és requisit indispensable per exercir de professor.
– Nosaltres estem defensant que el CAP tingui un preu similar al que té ara. Seria un disbarat que sigui un requisit per tenir l’activitat de professor i que després no tingui els preus que no siguin assequibles.

– El mateix passarà amb les enginyeries.
– Hem demanat a les universitats que tanquin ja aquest assumpte perquè estigui llest el 2010, però encara no està tancat.

– Amb Medicina i Arquitectura s’han trobat amb molta oposició a l’hora de crear noves facultats, sobretot privades.
– El debat de Medicina no s’ha fet a fons. No hi ha un estudi seriós sobre quins són realment les necessitats d’aquest professional a Espanya. S’ha de garantir que la formació sigui de qualitat. A mi no em sembla malament que es creïn altres facultats de Medicina, però crec que, al meu parer, hauria altres solucions.

– ¿Com quines?
– Doncs haver ampliat les places a les universitats públiques, haver posat diners per a què això fos possible. Tenim por que si augmenten indiscriminadament les facultats i el nombre d’estudiants baixi el nivell. A Madrid es va fer un estudi i es va dir que no feien falta metges, sinó especialistes, que es soluciona ampliant les places MIR.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació