Enric I. Canela

Sembla que la festa s’acaba. Ahir a la nit, ho vaig veure tard, va aparèixer publicat el Comunicat de premsa de la Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Hi diu:

En relació amb les ocupacions d’espais en algunes universitats públiques catalanes dels darrers dies, protagonitzades per una minoria d’estudiants, els rectors i les rectores de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), d’acord amb la comissionada per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, volem fer constar:

1. El nostre compromís amb la universitat pública de qualitat i la nostra convicció profunda que el procés de construcció de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) contribuirà de manera molt rellevant a la millora de les universitats del país. En aquesta línia, Catalunya vol refermar, un cop més, la seva convicció europeista i capdavantera en l’àmbit universitari.

2. Que estem disposats, com sempre, al diàleg sobre totes les qüestions que concerneixen l’aplicació de l’EEES; però que aquest diàleg no començarà mentre es mantinguin ocupacions forçades d’espais als campus universitaris i que, en cap cas, s’aturarà el procés de desenvolupament de l’EEES ni es realitzarà cap referèndum vinculant al respecte. Aquesta decisió ja ha estat presa i ratificada pels representants legítims del poble (el Parlament de Catalunya i les Corts Generals d’Espanya), que són els garants i finançadors del sistema universitari públic.

Sembla clar i contundent. Cap diàleg fins que s’acabin les ocupacions. Tampoc cap referèndum vinculant. Les coses al seu lloc.

Després he vist la referència d’Especial Bolonya: L’ACUP, la democràcia i estat de les ocupacions arreu dels territoris que m’ha portat a llegir el comunicat del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC): Les autoritats universitàries es neguen a fer cas a les exigències estudiantils. Hi diu:

Avui, dilluns 24 de novembre, quan es compleixen 4 dies des de l’ocupació del rectorat de la UB, quan s’acaba d’iniciar l’ocupació de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, i està previst l’ocupació de més facultats per a denunciar la implantació forçosa del procés de Bolonya, els rectors de les universitats catalanes reunits amb la comissionada d’universitats, Blanca Palmada, han fet públic un comunicat on rebutgen fer cas de les reivindicacions estudiantils.

Davant de l’actitud dels rectors i la comissionada d’universitats, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes i participant de les protestes estudiantils, volem fer les següents consideracions:

1.- L’oferta de diàleg que fan els diversos rectors i la comissionada d’universitats està buida de tot contingut, ja que, es neguen a parlar sobre la paralització de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), la realització de referèndums i la retirada d’expedients i denúncies contra els estudiants crítics.

2.- L’acusació de que els estudiants mobilitzats contra la imposició del procés de Bolonya són una minoria és falsejar la realitat universitària. La mobilització de milers d’estudiants a les manifestacions; els resultats favorables a paralitzar l’aplicació de l’EEES en els referèndums celebrats a la UdL, UdG i a la Facultat d’Història i Geografia de la UB; i el fet que la majoria d’estudiants claustrals siguin contraris a aquest procés mercantilista demostren la forta oposició a la implantació de l’EEES a les universitats catalanes.

3.- El manteniment dels expedients i les denúncies judicials contra els estudiants crítics amb l’EEES demostra l’actitud coactiva de les autoritats universitàries i la voluntat d’imposar, per tots els mitjans, el procés de Bolonya.

Finalment, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans vol reafirmar el seu compromís en la defensa de la universitat catalana, pública, popular, antipatriarcal i de qualitat, i en seguir lluitant per aconseguir que es compleixin les reivindicacions estudiantils.

Naturalment la premsa ha recollit la notícia i les reaccions:

Especial Bolonya també ha escrit: Facultats Ocupades arreu dels territoris

El País fa una reflexió sobre tot el que està passant, amb opinions qualificades en un reportatge que titula En el nom de ‘Bolonya’

Al final del reportatge hi afegeix:

Les claus de la declaració europea

El que SÍ és Bolonya.

  • Els ensenyaments han d’estructurar en Grau, Màster i Doctorat a tota la UE. Han signat aquesta declaració 29 països.
  • L’objectiu és l’homologació de les titulacions a tota la UE amb vista a facilitar la mobilitat d’estudiants i professors.
  • Un altre dels objectius és aclarir la formació rebuda pels alumnes de tot Europa a l’hora de buscar una feina en els països membres de la Unió.
  • Els títols han d’incloure un suplement al diploma en el qual s’especifiqui amb detall el cursat per l’alumne.
  • Els ensenyaments s’estructuren en crèdits, anomenats ECTS, que s’obtenen no només per hores de classe, sinó també pel treball realitzat per l’alumne fora de l’aula.
  • Estableix principis generals, bàsics, no entra en detalls.

El que NO és Bolonya.

  • El canvi de les titulacions per convertir les diplomatures, llicenciatures i enginyeries (que eren d’entre tres a cinc anys) en carreres de quatre anys si passaven a ser Grau, i un o dos, en el cas dels Màster. Aquesta és una decisió de Govern espanyol. La majoria dels països han establert el Grau en tres anys i el Màster en dos.
  • La Declaració de Bolonya no parla de privatització de la universitat. Anima els països a cercar els mecanismes per invertir més en ella, però no detalla quines.
  • El preu de les taxes de les matrícules dels decideix cada comunitat autònoma en funció d’una forquilla que aprova cada any la Conferència General de Política Universitària, vinculada al Ministeri de Ciència i Innovació.
  • L’aposta per un tipus d’ensenyament pública o privada no té a veure amb Bolonya. A Espanya, el finançament depèn de les comunitats autònomes.

Tot molt clar. Ho llegiran els estudiants tancats?

16 respostes a “Bolonya: Fi de les primeres jornades de festes?”

  1. a 25 nov. 2008 a les 9:44 laia

    Bolonya és Declaracions+ P. Tunning+ lleis estatals inspirades en.

    El que NO és Bolonya.

    * El canvi de les titulacions per convertir les diplomatures, llicenciatures i enginyeries (que eren d’entre tres a cinc anys) en carreres de quatre anys si passaven a ser Grau, i un o dos, en el cas dels Màster. Aquesta és una decisió de Govern espanyol. La majoria dels països han establert el Grau en tres anys i el Màster en dos.

    No hi ha competències europees. Són lleis estatals, l’estat espanyol fa una aposta diferent, de la mateixa manera que a d’altres països aposten per millorar el salari dels docents, p.e. És bolonya encara que no sigu i el millor model. Encara que sigués de 3 anys no està garantit el reconeixement automàtic de titulacions, obviament.

    * La Declaració de Bolonya no parla de privatització de la universitat. Anima els països a cercar els mecanismes per invertir més en ella, però no detalla quines.

    Cap procés de privatització parla obertamente de privatització. La titularitat pública no està en perill, és el de menys, allò important és la manera de funcionar i de ser finançada i el preàmbul de la LUC (que desenvolupa la LOU) ho deixa claret claret: les aportacions de la generalitat es limitaran en funció del que preveuen els acords de la OMC.

    * El preu de les taxes de les matrícules dels decideix cada comunitat autònoma en funció d’una forquilla que aprova cada any la Conferència General de Política Universitària, vinculada al Ministeri de Ciència i Innovació.

    Segons els criteris que estableix la llei (preu de referència el cost real) segons la nova concepció del servei públic com a inversió individual. No hi ha cap beca extra i any rere any els preus pujen.

    * L’aposta per un tipus d’ensenyament pública o privada no té a veure amb Bolonya. A Espanya, el finançament depèn de les comunitats autònomes.

    I dels compromisos signats per l’Estat als òrgans internacionals, com p.e. l’AGCS i el Pacte d’Estabilitat que considera el finançament públic com un element distorsionador del lliure mercat; i limita el dèficit públic, respectivament.

    Sí, tot molt clar: pràcticament no queda més que l’envoltori per legitimar el que no es sosté. Molt dolents els arguments de l’ACUP… quin nivell tenen els nostres rectors!!

  2. a 25 nov. 2008 a les 12:20 Anna

    Ahir sortia un representant dels estudiants per la tele dient els motius de la tancada, i entre ells va dir que els màsters s’hauran de pagar a preu de màster.

    Això és una mentida flagrant, i no em vaig poder estar de preguntar-me si els alumnes que escullen com a representants no en tenen ni idea o si directament actuen amb mala fe distribuint falses informacions.

  3. a 25 nov. 2008 a les 1:25 Gg

    si vols indignar-te mira el FAQ del rector de la UAB a
    http://www.uab.cat/bolonya
    no té desperdici
    és molt fàcil indignar-se contra els dèbils.
    sort que som majoria

  4. a 25 nov. 2008 a les 1:29 Gg

    què fort, ha desaparescut la resposta al que deia El PAís.
    no m’ho esperava

  5. a 25 nov. 2008 a les 1:57 Joan Gil Oliveras

    El 80% dels Postgraus són privats a la UAB.

    Alguns PG són necessàris per fer de professor, advocat, etc. quan abans amb una llicenciatura ja estava.

  6. a 25 nov. 2008 a les 2:18 Anna

    hola Joan, un plaer tornar a discutir amb tu sobre bolonya 🙂

    els posgraus de l’UAB no els conec, però sí els de l’UPF, i aquí pots veure la llista de preus: http://www.upf.edu/postgrau/masters/biomedicina/bioinfo/beques/

    La columna grisa són els preus per membres de la UE, i dóno fe que abans de l’EEES alguns d’aquests màsters es feien i valien el que costa ara per estudiants de fora la UE (conec personalment el cas del de bioinformàtica, que fa una companya de doctorat quan l’accés encara no era via màster).

  7. a 25 nov. 2008 a les 3:34 Miralvent

    A la UAb han multiplicat per sorpresa el preu dels màsters a investigadors extracomunitaris. La meva tesi és que això pot passar d’aquí a uns mesos amb comunitaris i més tard, perquè no als estudiants d’aquí?
    Vegeu el link i el decret: http://precarietatuab.net/2008/10/26/tasas-a-los-extranjeros-no-comunitarios/

  8. a 25 nov. 2008 a les 4:45 enriccanela

    Gg,
    Que és el que ha desaparegut? Hi havia dos comentaris retinguts, un aquest, per sospitosos d’spam, però no he esborrat res. No ho faig mai com no siguin insults o coses semblants, que per cert en el temps que porto em sembla que només he rebut dos.
    L’automàtic em treu els de cialis, viagra, etc. però com arriben de l’ordre de 500 cada dia no els repasso.
    Records
    Enric

  9. a 25 nov. 2008 a les 5:05 Anna

    Miralvent, a això se’n diu falàcia de la “pendiente resbaladiza” (no sé com es deu traduir en català, pendent relliscosa?)

  10. a 25 nov. 2008 a les 5:48 enriccanela

    Sobre els preus dels màsters: us esteu muntant una pel·lícula. Tot el que dieu és tan cert com si ara dic que el preu del cafè als bars es triplicarà per culpa de Bolonya. Ni una sola dada permet dir que això passarà. res de res. L’únic cert és el que diu l’Anna.
    E,l preu dels màsters per la tesi (Miralvent) és zero per a tots els que tenen beca o salari d’algun tipus, pràcticament tots. Ningú no fa la tesi sense cobrar. I si la fa s’equivoca.

  11. a 25 nov. 2008 a les 7:36 El príncep de Salina

    Tinc un cert coneixement de causa respecte el preu del màster en bioinformàtica de la UPF que anomenava l’Anna i que podem posar com exemple d’aquest suposat fatídic procés d’instrumentalització perversa de la universitat.

    El màster es va muntar com privat (propi) inicialment simplement perque no hi havia tal cosa com un màster oficial i en canvi la demanda en recerca i en indústria d’individus amb aquesta base el feia necessari. El preu era el que cobria els sous dels professors que hi donaven classes i s’acostava a uns 9000 euros per dos anys (ho dic de memòria). Sortosament el màster es va poder convertir en oficial (100% Bolonya, tot i que sovint costi de fer entendre a professors i alumnes… ;-)) i per tant els preus van caure a 30 euros per crèdit (el que marca la Generalitat, no pas Astrazeneca o Novartis…), fent un total de 3600 euros per a tots dos cursos del màster.

    L’esquema Bolonya té deficiències, donat que l’oficialitat força per exemple a que el professorat surti íntegrament de la universitat i es fa difícil finançar un ampli ventall d’experts d’altres institucions com tenia abans el màster o bé el fet que les universitats s’hagin trobat amb aquest procés d’un dia per l’altre i sense poder-lo finançar adequadament. No obstant té clars avantatges, i si no que els ho preguntin als estudiants que quan acaben tenen un màster reconegut internacionalment que els permet fer la seva tesi, posem pel cas, a Alemanya, França, Anglaterra… Les col.laboracions internacionals per facilitar la mobilitat d’estudiants són cada cop més abundants i és fàcil parlar amb institucions d’altres països i trobar sinèrgies i intercanvis d’idees i de programes.

    Només puc parlar d’aquest cas concret, però salta a la vista que les opinions dels estudiants tancats no peguen ni amb cola en aquest esquema. Probablement no es pot generalitzar, però una mica de concreció és francament necessària en aquests dies d’excessos verbals.

  12. a 25 nov. 2008 a les 8:18 aleatorio

    Príncep, el argumento de los estudiantes que el máster es igual al segundo ciclo, por lo que ahora tienen que pagar 1800 euros por curso, cuando antes pagaban la mitad.

    También es cierto que el precio de la matrículo universitaria lleva años subiendo por encima del IPC.

  13. a 25 nov. 2008 a les 8:28 El príncep de Salina

    Sí, aleatorio, però convindràs amb mi que un nombre no pas menyspreable d’estudiants universitaris en tenen prou amb 4 anys (llàstima que no fossin 3, com a la resta d’Europa) de grau i no els cal fer cap postgrau, doncs no és el que busquen. Per tant, parlant en termes econòmics, encara els sortirà més barat i podran treballar abans. La societat surt guanyant en tenir gent jove i dinàmica disposada a fer-la avançar amb els seus coneixements (força més que fonamentals) i a sobre no ha de mantenir-los durant la longitud total de la llicenciatura antiga.

    Cal proveir de beques per als bons per a que puguin estudiar de franc el màster si volen? Òbviament, no hi ha discussió en això i els que maneguen el tema dubto que ho hagin oblidat. Una altra cosa és que disposin d’aquests diners (que, per cert, em consta que en certa mesura surten dels estudiants no comunitaris, els quals de forma idèntica disposen d’alters mecanismes de beques). No veig cap perill en organitzar una mica els estudis i fer que cadascú estudïi d’acord amb els seus interessos i no simplement aprofitant-se dels anys d’esbarjo que la societat tan generosament i altruïsta li ha ofert.

  14. a 25 nov. 2008 a les 9:29 Jordi

    Puc matisar?

    Beques no, beques-préstec.

    O hipoteques a molt bon preu, però no són beques.

    Salut!

  15. a 25 nov. 2008 a les 10:33 enriccanela

    Joan,
    No hi ha cap PG privat obligatori per treballar. Quin coneixes?

  16. a 25 nov. 2008 a les 11:51 enriccanela

    Gg,
    M’he entretingut ara en buscar a l’spam i el teu comentari estava allà. Sort que ho has dit. Deu ser per les inicials Gg. Ni idea de com funciona. Total que ja el tens.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació