Enric I. Canela

La reforma de Bolonya ens ha deixat avui algunes notícies, poca cosa sobre Barcelona i reiterada informació sobre la UdL i la UdG. Algun article i un parell de cartes. Ja no interessa gaire. Jo, fidel, i dedicat a la universitat segueixo parlant del que hi apareix

Bolonya, Grècia i l’exoconsciència fa una interessant connexió entre l’adveniment de la cultura 2.0 i fenòmens com les protestes conta el pla de Bolonya o les batalles que estan tenint lloc a Grècia. Certament fenòmens no connectats aparentment, però que es donen en un context social nou.

UGT perd els papers. En la seva guerra particular contra la proposta d’Estatut del PDI funcionari feta pel ministeri, que com ja he dit, la robo encertada, es despenja denunciant el caràcter mercantilista dels màster oficials adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior pel cost econòmic que suposaran per als alumnes. No obstant això, el comitè defensa que la Universitat espanyola compleixi amb les expectatives del procés de Bolonya tant en l’homologació de títols universitaris, com afavorint la mobilitat de professors i estudiants, sense oblidar que suposa un canvi en la metodologia de la ensenyament . Clar tan grossa no la podien dir. Clar mercantilista vol dir vol dir estar a favor de les coses mercantils, no? I això té a veure amb les operacions comercials, no? Doncs no ho acabo de veure. Podien ser car, sense beques, consti que no ho defenso. Aleshores afavoririen una elit econòmica, però no els negocis. O algú creu que a aquest preu s’on un negoci per a les universitats? Quins cervells!

Sònia Salazar Molina escriu a La Vanguardia una carta: Estimat Pla Bolonya que ni sé a què es refereix ni el que diu té res a veure amb Bolonya. El que explica té més a veure amb algun lloc que no peguen cop. On és? Fer la feina ben feta és pot fer amb Bolonya i sense Bolonya, i malament també.

Debatre Bolonya é sla carta d’un professor d’Història de l’Art de la UAB que no està d’acord amb el que diu una degana de la UAB. A aquest professorat no li agrada Bolonya. Puc compartir algunes  eles seves raons, però em sembla que altres no.

Bolonya i el màster és un article del catedràtic de Dret de la UAB Francesc de Carreras. Acaba dient: En els darrers decennis la universitat pública ha estat un important factor d’igualació social, d’igualtat d’oportunitats. Si en aquestes universitats les coses continuen tal com estan, deixaran d’exercir aquesta funció: les elits futures sortiran dels màsters de les universitats privades. Si l’actual moviment d’estudiants és un moviment socialment d’esquerres no hauria d’enfrontar-se al pla de Bolonya, sinó esforçar-se a posar en qüestió l’actual organització, corporativa i burocràtica, de les universitats públiques. Per això dic que els que lluiten s’equivoquen d’objectius. En lloc de lluitar contra el que els afavoreix haurien de lluitar contra el que perdran si no es posa remei.

Bolonya tampoc convenç a alguns professors. Un parla de les avaluacions de les titulacions i les confon a les acreditacions del professorat. De moment no conec cap títol de Bolonya avaluat. I les avaluacions de les titulacions fetes fins ara, aquí per l’AQU, res a veure amb el mercat. Per altra banda fa unes argumentacions que més aviat sembla que no vulgui investigar. La veritat és que o el diari ho ha escrit molt malament io tot el que diuen és un despropòsit.

La plataforma Diàleg UAB demana al rector que canviï la política de sancions per espais de mediació, vaja uns psicòlegs matrimonials acompanyats d’uns quants educadors socials.. Bona idea.

Estudiants de la UdG simbolitzen al Claustre la manca de voluntat de diàleg sobre Bolonya

Els estudiants de la UdL refusen que el rector participi en la seva assemblea sobre l’ocupació de la universitat

Els estudiants de la urv exigeixen al rector una consulta sobre l’aplicació del procés de Bolonya

Un centenar d’estudiants es tanquen a la facultat d’educació de Girona

Cinquanta estudiants es tanquen a la UdL contra el pla de Bolonya

Especial Bolonya escriu No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. És la crònica periòdica dels esdeveniments a través del prisma contrari a la reforma de Bolonya.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació