Enric I. Canela

Diu el conseller Mas-Colell que creu que el repte universitari és garantir un bon relleu del professorat jubilat, que el repte de les universitats catalanes per atraure talent científic a mig termini és realitzar un bon procés de renovació del professorat permanent, ja que ha avisat que en 10 anys una tercera part dels docents es jubilaran.

Diu que les universitats catalanes són cada vegada més dinàmiques i competitives, ja estan en aquest camí però s’han de posar-hi decididament” ha afirmat el conseller, al que ha afegit que les facultats encara han de fer el salt que ja han fet els centres de recerca catalans.

Jo aquí tinc dues coses a dir. Una és que malament ho farem si no podem cobrir les jubilacions perquè no ens deixen. La segona és que la política no ha estat decidida en afavorir “el salt” de les universitats, s’ha anat decididament a prioritzar els centres de recerca.

Jo defenso aferrissadament l’adscripció dels centres a les universitats, sense que perdin agilitat, leuríem canviar aleshores moltes coses.

4 respostes a “El relleu del professorat universitari”

  1. a 08 nov. 2012 a les 12:19 Jordi Cartanyà

    Completament d’acord amb tu Enric però sembla que això no serà possible. Un exemple val més que mil paraules. La Univeristat de Wageningen (lider europea i mundial en agro) es va fusionar els centres de recerca del voltant tot incrementat sinergies, complicitats, prestigi i visbilitat.

  2. a 10 nov. 2012 a les 10:14 Enric I. Canela

    Hola Jordi,
    L’activitat d’aquests dies no m’ha permès contestar puntualment, disculpa’m.
    Certament, tenim un problema. Potser puguin canviar les coses, difícil, però caldrà seguir lluitant.

  3. a 12 nov. 2012 a les 3:34 Xavier Villalba

    Enric, Jordi,
    Molt bones paraules, però la DGU (abans i ara) no ha mogut un dit per ajudar les universitats a fer el salt. L’únic salt que vam fer va ser al buit amb els innombrables i caríssims parcs científics universitaris que viuen d’esquena a la feina dels departaments universitaris. Han servit per crear més ‘regnes de taifes’ descoordinats i en competició i no pas en col·laboració. Potser ja és això el que es vol, si un es mira com es gestionen els ICREA…

  4. a 12 nov. 2012 a les 11:07 Enric I. Canela

    Xavier,
    Efectivament algun canvi és imprescindible per posar les coses al seu lloc.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació