Enric I. Canela

Darrerament em passa una cosa curiosa, o a mi m’ho sembla que ho és. Com suposo que els que esteu llegint això sabeu, tinc interès en recollir i transmetre informació que considero valuosa sobre universitats, gestió de la recerca, innovació i coses d’aquestes. M’interessa la competitivitat del país i com podem situar-nos de ple en l’economia del coneixement. Doncs resulta que ara trobo molt poques coses rellevants sobre la universitat. Tenim una universitat en una crisi profunda, hem tocat fons malgrat que ens mantenim en els rànquings, tenim una universitat envellida i, en gran part, desmoralitzada. Alguns intenten mantenir-se de cada al futur esperant temps millors, però una gran majoria sabem que deixarem la universitat, per jubilació, pitjor del que estava fa una dècada. Mai no havíem viscut un període de degradació tan llarg. Tot això gràcies a uns governants ineptes que no han sabut decidir on estaven les prioritats. Fins aquí res curiós, tot descriptiu.

La curiositat està en què no passa res. S’escriuen lamentacions, però la política no estat capaç de cercar una solució. Els nostres governants tenen poques competències sobre universitats i els pocs recursos que tenen els destinen als “seus” centres de recerca. Els que tenen autèntiques competències, el govern espanyol, no té cap interès en reformar res. Hi ha un ministre que tenia com a únic objectiu evitar que els que tenen menys possibilitats estudiïn i fer una reforma ideològica de l’educació primària i secundària. Diem que en part ha desfet alguns dels desastres educatius de governs anteriors. A estones lliures s’ha dedicat a atemptar contra la cultura.

Entre l’absència que tinguin un cert interès i una sensació de final de cicle sense veure el començament del següent, tinc poques ganes d’escriure sobre la universitat.

Si parlem de la competitivitat i la innovació les coses són diferents, cada dia apareixen coses que m’agraden. Veig idees i polítiques noves. Malauradament no veig que cap dels polítics que tenim faci gairebé res. Em fa mandra explicar el que fan altres sense esperança que els d’aquí es moguin.

Algunes idees surten i es presenten programes, però amb tan pocs diners que no són ni llavor. L’única cosa que he vist en l’àmbit universitari que hagi hagut una relació adequada entre objectius del projecte i recursos és el doctorat industrial. La resta, idees…

Consti que no estic baix, avui estic d’un excel·lent humor.

2 respostes a “La depriment situació del sistema universitari”

  1. a 06 Abr 2015 a les 9:42 Miquel Duran

    Enric,

    Doncs mira, fa temps que a mí em passa una cosa semblant. Ja no sé què escriure realment nou al meu blog sobre la Universitat. Repassant posts de fa 10 anys, veig que no ha canviat pas gaire. Jo diria que és una combinació de factors externs i de factors interns. Estem pagant les polítiques dels anys 90 i 2000.

    M’agradaria poder escriure de la Universitat! I veig que això passa també fora d’aquí. Per exemple, avui mateix un professor irlandès ha clausurat el seu blog, n’està fart: http://www.makeplayingcards.com

    Jo també estic de molt bon humor, avui! Precisament he parlat d’un tema d’actualitat…

    No, no deixem d’escriure al blog, sisplau.

    Miquel

  2. a 07 Abr 2015 a les 7:44 Enric I. Canela

    Hola Miquel,
    No és que m’alegri veure que no sóc l’únic, però hi ha un esgotament, un cansament sobre com van les coses. No tinc previst deixar d’escriure si em trobo bé. Miraré que hi diu l’irlandès. Només si la salut m’ho impedís.No deixem d’escriure.
    Records
    Enric

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació