El dissabte Cinco Dias va publicar un article sobre les dificultats dels titulats per incorporar-se a les empreses. Els resultats em preocupen perquè posen de manifest un problema. No és el de la formació dels titulats, és l’expectativa de l’empresa. Hi ha un desajust entre oferta i demanda. Crec que és un error intentar que la universitat faci titulats a mida. Una de les coses més importants d’una formació és la versatilitat o transversalitat. Que el titulat pugui adaptar-se al perfil de l’empresa. Normalment s’espera que el titulat, com qualsevol altre treballador aprengui a l’empresa allò que forma part dels processos de l’empresa. Els empresaris demanen unes competències que no sé si les facultats poden donar. Fins a quin punt la Facultat de Biologia o la de Química té professionals destinats a donar un conjunt de competències que més aviat són pròpies de les escoles de negocis? La universitat està en una situació problema. L’educació secundaria no funciona, cal donar la formació complementària. L’empresa demana unes noves competències, moltes de les quals no sembla que les puguin donar els professors de les facultats.
El Punt publicava les declaracions de Mercedes Cabrera en les que deia que la nova LOU donarà més flexibilitat a les universitats. Hi coincideixo, però sempre que a més de la LOU es canviïn altres dinàmiques i, sobretot, que els decrets de desenvolupament permetin aquesta flexibilitat. A més encara ens queda el Senat per augmentar-la.
ABC i l’AVUI publiquen una novetat que ja vaig anunciar en aquest bloc a les Notícies de premsa del 2 de febrer. El programa d’habitatges universitaris de la ministra Trujillo, que tot i ser estatal, com jo comentava fa dies només hi ha acord per fer coses a Madrid. És el destí natural dels meus impostos.
El Mundo del diumenge recull l’opinió dels rectors de les universitats públiques catalanes sobre el tancament d’ensenyaments de menys de 15 estudiants. Tots en són contraris. Demanen que es valori més l’eficiència. Està bé, però també cal valorar l’eficàcia. El Mundo continua amb el tema amb un article sobre el futur de les carreres amb pocs alumnes. El tema està molt discutit. Es tracta de no fer massa coses abans d’entrar en els ensenyaments reformats. Quanta polseguera per una cosa que fa temps que sabem. Ha calgut que la Universitat de Cantàbria fes un estudi.
ABC publica unes declaracions del conseller Huguet, declaracions generals sobre temes de política catalana, però parla de les relacions universitat i empresa i també del gran tema de les titulacions amb pocs alumnes. Introdueix un comentari sobre el model de finançament per objectius. Val més no explicar el tema dels objectius.
Ja a les notícies d’avui, El País comenta el cas d’unes oposicions a una càtedra d’Enginyeria Química a la Universitat Rovira i Virgili que es repetiran per tercera vegada atès que els tribunals de justícia ja les han declarats nul·les dues vegades.
La Vanguardia publica un interessant article d’opinió, que comparteixo, de Jordi Serret sobre el desajust entre el nivell de titulació de la població espanyola i les necessitats socials.
És bonic imaginar-se un paradís per a l’R+D com el que mostra Expansión quan parla de Finlàndia