Enric I. Canela

El dia 14 Marc Arza em va enviar un correu electrònic dient-me que pensava parlar sobre Àfrica i intentar que altres blocaires ho féssim. Una bona idea. Li vaig dir que si, però he estat uns dies sotmès a una feinada de final de curs notable i no ho havia fet encara.

Avui m’he decidit és el dia d’Àfrica. TV3 ha parlar d’Àfrica, de la gana a Àfrica, he vist com són tractats els subsaharians al Marroc quan fugen del terror al seu país.

També he llegit avui a Consumer d’Eroski que l’educació és la gran esperança d’Àfrica.

Un altre article que he llegit a Expansión és titula “Biotecnología, un camino asequible para superar la pobreza”. Biotecnologia per produir organisemes genèticament modificats que puguin resistir algunes d eles condicions extremes d’aquest continent i biotecnololgia per produir microoganismes i controlar plagues, per obtenir fertilitzants, les idees són moltes.

Jo estant d’acord amb els dos articles penso que hi ha més vies lligades a formació i recerca. Àfrica té un enorme sortit de productes naturals que poden ser útils a la humanitat. Recordem el cas de Hoodia Gordonii, i com entre el Council for Scientific and Industrial Research de Sudàfrica, la empresa anglesa Phytopharm i finalment Pfizer utilitzen un coneixement ancestral per fer negoci excloent als boximans que havien emprat sempre la planta. Aquest i ara hi ha d’altres exemples de riqueses naturals en mans europees i americanes amb la complicitat de dictadors i caps locals corruptes, des de l’urani fins al petroli. Els europeus som culpables.

La meva proposta està en la col·laboració. Afavorir el desenvolupament local amb treball conjunt entre les universitats europees i les africanes. És cert que encara no estan a l’alçada, però es pot col·laborar i ajudar-los a patentar allò que demà pot enriquir-los. Estic segur que en pocs mesos de treball es podrien registrar un bon nombre de productes de l’Àfrica subsahariana. Els podríem tornar molt del que els hem robat.

Cal prendre-s’ho seriosament. Alguna iniciativa hi ha. Un bon amic i persona altruista, Antoni Pérez-Portabella, presideix l’Institut Catalunya Àfrica. Una bona iniciativa. No ens podem quedar tranquils només compadint-nos de la seva situació després de veure la seva situació asseguts a casa davant la tele.   

3 respostes a “Què podem fer per Àfrica”

  1. a 25 maig 2007 a les 11:23 Marc

    Enric,

    Gràcies! Un post molt interessant.

    Marc

  2. a 25 maig 2007 a les 11:24 enriccanela

    Tant de bo, les consciències es moguin. Realment un no sap que pot fer.

  3. a 15 set. 2007 a les 8:20 Yza

    Gràcies!

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació