Enric I. Canela

Els vuit rectors de les universitats públiques catalanes amb La Vanguardia del paper de la recerca universitària.

La valoració que fan del pacte Nacional per la Recerca i la Innovació no sembla que sigui gaire favorable al Govern. Per diferents raons ho vinc dient fa temps, ho he escrit diferents vegades.

Només començar l’entrevista Rubiralta el qualifica d’un error de base. Giró diu que sembla que l’únic objectiu és aconseguir el Pacte.

Els rectors d’universitat discrepen del Pacte Nacional per a la Recerca

“Som essencials en recerca”

Article de Mercè Beltran i Josep Corbella traduït de La Vanguardia del 4 de febrer de 2008

ÈXIT COMPARTIT “Catalunya ha assolit el 65% de les beques del Consell Europeu de Recerca”

CONCEPTES DIFERENTS “Ens oposem a la idea que l’excel·lència es faci fora de la universitat”

VISIONS “Hi ha pressa per veure resultats i s’oblida que ciència aplicada i bàsica es complementen”

ENFOCAMENT “El pacte està mal plantejat, té un enfocament utilitarista i esbiaixat”

Quina opinió els mereixen les bases per al Pacti Nacional per a la Recerca i la Innovació, impulsat per la conselleria?

Màrius Rubiralta (UB): Un error de base. A la universitat no se la considera com un dels tres agents del sistema d’innovació, sinó com un més dels 30 actors que participen en el pacte. Sembla com si alguns hagin renunciat a creure en les universitats i s’enfoquen accions prioritàries lluny de la universitat. En la recent convocatòria de beques d’excel·lència per a joves investigadors del Consell Europeu de Recerca (ERC), Catalunya ha aconseguit el 65% del total de les beques per a Espanya, un gran èxit, i en aquest èxit vam participar conjuntament els centres de recerca i les universitats. Els centres de recerca d’excel·lència han nascut de la universitat i han d’estar al costat de les universitats, en cooperació i sumant. Ens oposem a la idea que l’excel·lència s’ha de fer fora de la universitat.

Per què?

Rubiralta: El 60% de la producció en recerca sorgeix de la universitat, i no obstant això s’inverteix més en els centres externs que a potenciar la recerca dels grups d’excel·lència departamentals. En lloc de sumar, es transvasa l’activitat de la universitat a centres externs.

Lluís Ferrer (UAB): El pacte s’ha d’impulsar i signar, però segons com es desenvolupi no podrem fer-lo.

Antoni Giró (UPC): Es parla dels centres de recerca com si fossin l’única cosa, però s’obliden que s’han creat per universitats i que són complement del que aquestes fan. Es parla del pacte sense establir uns objectius sobre recerca universitària. Sembla que l’únic objectiu sigui signar-lo.

Francesc X. Grau (URV): El pacte té un error de naixença: el seu enfocament de la recerca és excessivament utilitarista i esbiaixat, supeditat a la innovació.

D’una banda, resulta prioritari un pacte per millorar la cultura de la innovació, que orienta l’activitat investigadora, però a més és necessari un pacte per a la recerca per se.

Rubiralta: Plou sobre mullat. L’única cosa que vam poder afegir les universitats al Pla Nacional d’R+D+i va ser incentius per a una certa recerca universitària en el marc de l’acció de reforç institucional. I resulta que el que es presenta a Madrid és una política que reforça els centres d’excel·lència externs i als centres del CSIC i no a les universitats. Les universitats, amb la seva activitat, han estat les que han creat els centres d’excel·lència, però les universitats també volen donar el gran salt com a universitat competitiva. En això està el futur del país.

Josep Joan Moreso (UPF): No es valora la importància que té articular les universitats amb els centres de recerca. És una llàstima, perquè en els últims 25 anys les universitats han estat les que han dut la iniciativa, i ho han fet bé. Si se segueix aquesta línia, es pot acabar descapitalitzant-les. Els polítics tenen pressa per veure resultats i no s’adonen que els llocs més competitius del món en ciència aplicada ho són també en ciència bàsica i tenen premis Nobel. Si es vol crear un potent pol d’innovació a Catalunya, la ciència bàsica i l’aplicada han de complementar-se.

Giró: Siguem realistes. El que està passant és que els bons investigadors, veient l’actual situació econòmica de la universitat, han demanat crear un centre per a la recerca. La universitat té una legislació restrictiva que no permet fer centres competitius en l’interior, el que ha de canviar és la legislació per aconseguir-lo.

Grau: Els centres d’excel·lència han nascut dins la universitat.

I si la legislació fora més favorable i els diners estigués en la universitat?

Viñas: La recerca seria millor perquè, entre altres coses, hauria menys burocràcia. Però necessitem canvis legislatius.

Rubiralta: En lloc de canviar la legislació per assolir més agilitat i eficiència, el que es fa és treure els millors centres de recerca de les universitats. Per a les universitats no podrà haver pacte fins que hagi un acord entre universitats, centres de recerca i Govern. El futur depèn d’això.

Giró: La reforma de la llei d’Universitats (LUC) serà un indicador clar. Estem esperant la proposta de modificació de la LUC. S’ha comentat que s’aniria molt lluny, el màxim que es pogués, però d’això fa gairebé un any i encara no sabem gens.

Grau: Diu Màrius que tenim problemes urgents de país que s’han de solucionar, però alguns necessiten temps i per a això es requereix un pla. Solucionar l’escassa aportació pública a les universitats és tan urgent avui com ho era ahir. L’informe Bruegel, en el qual va intervenir el ex conseller Mas-Colell sobre l’aportació de l’Estat per estudiant universitari, reflecteix que mentre a Catalunya s’inverteixen uns 7.000 euros a l’any, a Holanda, Suècia o Dinamarca és gairebé el triple, i el PIB de Catalunya no és tan diferent del d’Holanda.

Anna M. Geli (UDG), presidenta de la ACUP: No estem demanant finançament per a la universitat, sinó que parlem de la tornada d’aquesta recerca al país. Estem formant professionals que tindran un impacte positiu en el seu entorn. A Girona, després de 15 anys de funcionament, hem pogut avaluar l’impacte de la universitat. No només ha augmentat el nombre de titulats, sinó que també ho ha fet el nombre d’empreses que s’han instal·lat en el territori.

Imma Tubella (UOC): Hi ha un estudi sobre com la Universitat d’Escòcia contribueix al benestar del país, ho quantifica, i arriba a la conclusió que ha augmentat el progrés i la gent viu millor. Hi ha una relació directa entre universitat i benestar.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació