Títols devaluats?


Enric I. Canela

ABC publicava, com ho fa periòdicament, una relació de les feines més demandes de graduats d’FP i universitaris.

D’aquestes, la demanda de titulats universitaris està al voltant del 70%, mentre que les d’FP del 30%.

No conec gens com es reparteix en altres països del nostre entorn, però tinc la impressió que les xifres relatives a FP són baixes, especialment si inclouen les del cicle superior. Això em fa sospitar que per a moltes feines pròpies d’FP es contracten titulats universitaris, la qual cosa devalua títols i salaris, i no contribueix a potenciar la necessària FP.

Algú té informació internacional ‘aquest tema?

Donen dades de la distribució de la demanda, però això no m’interessa tant. Com sempre les enginyeries i els titulats en administració i economia estan al davant.

6 respostes a “Títols devaluats?”

  1. a 08 gen. 2009 a les 5:17 Enric Giner

    Pot ser pugen las ofertes de feines, però com la demanda es més gran això comporta salaris més baixos, precarietat laboral, ocupació de feines no adequades pels titulats que les duen a terme. Si no com s’explica el nivell d’atur en alguns camps com la informàtica?

    I mentre les administracions fan “propaganda” de les necessitats d’enginyers, las llistes de l’atur augmenten per aquests titulats. Que m’ho expliquin si poden.

  2. a 08 gen. 2009 a les 7:14 enriccanela

    Enric,
    No ho sé explicar. El que si hi ha són mots contractes “en pràctiques” a preus misèria i atur de gent més gran.

  3. a 09 gen. 2009 a les 10:12 David

    Enric,

    Ara no tinc a mà les xifres d’altres països, però a la majoria d’ells (i en especial al Centre d’Europa) la situació és completament inversa: la immensa majoria de gent fa formació professional i només una petita fracció es decanta per seguir estudis universitaris. A la pràctica això és tradueix en què pràcticament tothom acaba tenint una formació apta per desenvolupar una tasca de mitjana qualificació, a diferència del que passa aquí on prop del 40% de la població ocupada només té els coneixements per dur a terme una tasca no qualificada (unes tasques que ocupen entre el 12 i el 15% de la població ocupada segons els països).

    Et deixo unes dades que comparen la situació de Catalunya amb els altres integrants dels 4 Motors d’Europa (aliança ara oblidada). Els resultats salten a la vista…

    http://www.economing.com/2008/05/04/per-que-la-manca-de-formacio-es-un-problema/

  4. a 09 gen. 2009 a les 10:26 enriccanela

    David,
    Aquest article teu no el coneixia perquè encara no havia “descobert” aquest segon bloc teu. Si. La raó està en aquesta absurda distribució fromativa. Jo tinc dades de l’OCDE per treballar. Aquí el “millor” resultat és tenir gent universitària havent deixat de banda l’FP.

  5. a 10 gen. 2009 a les 11:22 David

    Enric,

    El problema d’aquesta situació formativa és que a més no es correspon amb la situació ocupacional. Tenim un 33% de persones amb formació superior per ocupar un 26% de llocs de treball que requereixen alta qualificació (professionals i tècnics). A la zona de l’euro (l’original, sense ampliacions), aquesta proporció és la inversa: 28% de persones amb formació superior i 36% de llocs de treball que requereixen alta qualificació (professionals i tècnics). El problema és que, si comencem a desagregar, la cosa encara està pitjor, perquè la immensa majoria dels ocupats amb formació superior són amb estudis universitaris, mentre que les ocupacions d’alta qualificació es distribueixen més o menys a parts iguals entre professionals (feines que requereixen formació universitària) i tècnics (feines que requereixen FP superior).

    El problema és l’FP, és que ha estat gairebé sempre la ventafocs del sistema. Aquest ha estat el gran error.Si la lògica imperés, uns quants centres universitaris haurien de ser centres d’FP.

  6. a 10 gen. 2009 a les 11:47 enriccanela

    David,
    La situació que apuntes neix del final dels anys 60, quan l’FP (o copm es digués, no ho recordo jo camençava la universitat) era vista com una cosa inferior tot i que s’impartia en llocs d’un cert prestigi com ara els salesians allà Sarrià. Molts anys de democràcia i d’estar a la UE no han servit per posar emei a això. El model dels alemanys és el que calia haver copiat.
    Jo crec que ara se n’han adonat però no hi ha hagut temps per canviar les coses.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació