Enric I. Canela

El president de l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE), Felipe Romera, ha assegurat avui que els 45 parcs tecnològics actualment en construcció són el millor estímul per a produir el canvi cap a un nou model d’economia productiva.

Segons ha informat Romera, a Espanya hi ha unes 55.000 empreses innovadores, concentrades majoritàriament en els 35 parcs tecnològics que estan ara en funcionament, per la qual cosa ha vaticinat que el futur de la innovació empresarial espanyola està en els parcs tecnològics.

El president de la APTE ha assenyalat que per deixar enrere l’actual model de desenvolupament econòmic, que depèn en excés del turisme, s’hauria de doblar el nombre d’empreses innovadores, és a dir, passar de 55.000 a les 100.000. Tanmateix, s’ha mostrat escèptic amb que això es compleixi a curt termini, ja que, segons ha dit, “el problema d’Espanya és que necessita 6.000 milions d’euros d’inversió privada en R+D+i.

Amb aquesta suma Espanya estaria més a prop de complir l’objectiu del Tractat de Lisboa que busca que el 2% de la inversió de R+D+i sigui de capital privat. Això suposaria multiplicar per quatre la inversió actual “.

Respecte a les ajudes del Ministeri de Ciència i Innovació per crear aquests parcs, Romera ha lamentat que l’esforç de l’Executiu en aquest sentit no sigui més agressiu, sobretot si es té en compte el canvi de model productiu que pretén impulsar el Govern. En la passada legislatura la APTE va signar amb el Ministeri un projecte de 1.000 milions d’euros en crèdits per a construir parcs tecnològics, xifra que al llarg d’aquesta legislatura s’ha anat reduint.

Està clar que el govern espanyol està genèticament incapacitat per portar una política coherent i sostinguda amb el temps que porti a l’Estat a ser competitiu. S’imposa la política de les sacsejades. Avui cap aquí, demà cap allà. Cap previsió, res de res.

3 respostes a “R+D+i: una política a sacsejades”

  1. a 19 ag. 2009 a les 6:38 asimetrich

    Estic d’acord amb la reflexió final. Però també cal admetre que és un model que s’hauria d’haver instaurat ja fa molts anys. Al menys sembla que es tingui clar quin rumb cal prendre, que ja és molt.

  2. a 20 ag. 2009 a les 5:53 enriccanela

    Asimetrich,
    Ja quan Piqué era ministre de Ciència i Tecnologia això es tenia clar. Els resultats van ser zero. Un desgavell ministerial enorme amb boicot de l’antic ministeri d’Indústria. Semblava que amb Ciència i Innovació també. Quan comença a funcionar el semunten i treuen universitats. A més els diners fora.
    Les idees s’han de saber aplicar.

  3. a 20 ag. 2009 a les 5:54 Jordi

    mentre simplement tenim clar el rumb, altres països ja han posat les bases per tirar endavant fa nolt de temps. Durant la crisi del petroli dels 70, els Estats Units van començar a treballar dur en les energies alternatives. I durant el final de la dècada dels 90, mentre el món es preparava per agafar l’onada d’internet, a Espanya es debatia com fer-ho, amb la certesa de, com ha passat després, el tsunami ens ha debordat i no hem estat a l’alçada. Això sí, un pais de mòbils fins la sopa, però a distància absoluta de la resta de països amb qui voldríem comparar-nos.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació