Enric I. Canela

Això del bloc sempre té coses sorprenents. Ahir escrivia Un Premi Nobel català?.

Un lector, Javier, em feia notar en un comentari que potser en Física tindríem alguna sorpresa. I si, he anat a veure les prediccions de la Thomson Reuters Citation Laureates i he trobat que el manresà Joan Ignasi Cirac, que és Director of Theory Division del Max Planck Institute for Quantum Optics, Garching, Germany i que ja havia rebut el el premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica 2006, està també citat.

Cirac éss professor convidat i assessor d’investigació científica a l’Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona.

Més encara, està en segona posició a les votacions, millor situat que Galí. Tant de bo ambdós siguin llorejats.

8 respostes a “El manresà Joan Ignasi Cirac pot ser premi Nobel de Física?”

  1. a 25 set. 2009 a les 11:37 Carles Oriach

    Doncs realment en Cirac és un autèntic crack de la física. Tinc un amic, company d’escola i carrera i ex-veí que està treballant amb ell i m’ha comentat diverses vegades que si no ha rebut ja el Nobel és perquè és molt jove!

  2. a 25 set. 2009 a les 11:40 Carles Oriach

    I encara amplio amb un enllaç d’aquest any mateix: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Premio/padres/ordenador/cuantico/elpepusoc/20090129elpepusoc_2/Tes

  3. a 25 set. 2009 a les 3:34 Miquel Duran

    Sobre l’Ignasi Cirac, fixeu-vos en el seu darrer article garratibant:
    http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2009/superposicio-quantica-dorganismes-vius-entre-altres-avencos-quantics-computacionals-menys-garratibants.html
    Crec que un premi per als qui es dediaquen a la computació i informació quàntica estaria molt bé. Potser, però, és una mica aviat i caldrà esperar a un avenç pràctic real i socialment prou útil.

  4. a 25 set. 2009 a les 4:29 enriccanela

    Si, Cirac és un gran científic. M’ho va anunciar Rolf Tarrach fa més de 10 anys.

  5. a 28 set. 2009 a les 4:06 alumne

    Amb tots els meus respectes per algú que fa ciència i recerca amb la qualitat (i quantitat!) de Cirac, crec que encara és una mica aviat. Els premis Nobels teòrics només tenen sentit després d’assolir les fites experimentals associades, i la computació quàntica continua sense bones perspectives experimentals d’scaling, i menys d’implementació d’algoritmes. Si Cirac hagués de rebre un Nobel “aviat”, dubto que fos per les seves contribucions a la teoria de la Informació Quàntica, més aviat seria per alguna contribució a la comprensió dels sistemes atòmics ultrafreds, probablement pels estudis sobre manipulació d’ions atrapats que va fer a mitjans dels 90 amb Zoller (que també surt a la llista) – que sí, tenen aplicació a la computació quàntica, però que avui dia no passen del control d’una desena de bits quàntics, que encara són massa pocs.

    Cara el Nobel de Física d’aquest any, cal tenir en compte que donades les oscil·lacions temàtiques de la darrera dècada el premi “no toca” als camps de la física de partícules o nuclear, criteri que les apostes sembla que respecten. Segons la web en qüestió, sembla que hi ha una aposta per Cirac+Zoller, i també una altra conjunta per Aharonov-Berry, per estudis teòrics sobre efectes topològics en Mecànica Quàntica, que tot i també il·lusionar-me tampoc acabo de veure clara.

    En tot cas, espero que si el Nobel ens porta alguna sorpresa, sigui positiva, i no com la de l’any passat, on l’aposta guanyadora “doblement japonesa” (Nambu d’una banda, i Kobayashi i Maskawa de l’altra) va deixar perplexa a bona part de la comunitat d’altes energies (per no dir tota) per oblidar-se a l’italià Nicola Cabibbo. Per dir-ho sense ficar-se al tema, Cabibbo es va inventar un angle, després es van ampliar les dimensions i va sorgir la matriu CKM (Cabibbo-Kobayashi-Maskawa), i sent la “C” la part més rellevant i trencadora de la teoria, van premiar només la part “KM”.

    D’altre banda, em permeto fer un altre comentari. Cirac, tot i nèixer a Manresa, i mantenir molt bones relacions amb l’ICFO i amb altres institucions catalanes, no ha viscut a Catalunya gairebé mai, amb prou feines parla una mica de Català, i a ningú que el conegui mínimament se li acudiria no dir-li (Juan) Ignacio…

  6. a 28 set. 2009 a les 6:38 enriccanela

    Alumne,
    No sé física com per discutir res sobre això. Molt menys amb un expert.
    Simplement surt a la llista de la Thomsom Reutres en una molt bona posició. No puc dir-hi res més. Igual que citen a Galí en Economia, Cirac està citat, i en millor posició en Física.
    Coincideixo amb el tema de l’origen de Cirac. Viquipèdia el posa en català, jo no acostumo a traduir els noms de les persones, més encara m’agrada emprar el que porta el seu DNI. No ho faig més perquè algú és molesta. La gent, si el vol en català, que vagi al registre.

  7. a 25 set. 2010 a les 11:39 Joan

    Jo penso que és precisament perquè es diu Juan Ignacio i no pas Joan Ignasi que aquest gran científic d’origen català té possibilitats d’obtenir el Nobel. Espanya farà sempre els impossible per evitar que un català de debò (ja ens entenem) assoleixi un reconeixement mundial d’aquesta categoria. Espanya dorm molt més tranquil·la quan sap que Pau Gasol es declara orgullós de ser espanyol o Rafael Nadal proclama obertament el seu madridisme. Si Espanya sap que un català que es diu Juan Ignació aspira al Nobel, cap problema; el problema gran es generaria en cas que el premi Nobel fos per a algú que es declara obertament català i sobiranista; per això Lluís Ma Xirinacs mai no va aconseguir el Noble de la Pau, tot i mereixe’l. Salutacions.

  8. a 25 set. 2010 a les 8:05 enriccanela

    Joan,
    Cirac ha estat gaire per Catalunya. No el podríem reivindicar gaire com a català. Dit això, d’acord.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació