Enric I. Canela
Llegeixo al Bloc de Joan Gil Oliveras que li han fet una entrevista que es publica a la revista Campus de la UAB. L’he llegit. Com sempre em passa sempre, punts d’acord i punts de desacord. Els hauríem de discutir. Hi ha coses respecte als preus que no se d’on els treu. O de l’entrada de capitals privats. Potser a la UAB. O la política del Ministeri sobre finançament. No hi té competències.
Lo dels preus ja sabem d’on es treuen els comentaris.
Júlia,
D’on? És que no és cert.
Gràcies per l’enllaç.
No sé d’on parlo de preus, parlo d’accés a la universitat, en el qual incloc sobretot els aspectes externs a la pròpia universitat com és la situació familiar, el sistema de beques o les desigualtats socials comportades pel mercat que la Universitat i l’Estat no eviten (potser ho intenten) regenerar-les en l’espai públic; i per això, ni nouvinguts ni classe baixa van a la Universitat (potser algun si…). No perquè siguin ximples, sinó per beques i altres elements sociològics. Si es refereix als preus dels postgraus tothom sap que els crèdits d’un any són més cars que els d’una antiga llicenciatura de 2n cicle, un grau o una antiga llicenciatura de 1r i 2n cicle.
La lògica del Procés de Bolonya -que entenc com un paquet de mesures i polítiques de diferents autoritats polítiques i universitàries- comporta augmentar el pes (presència, influència, publicitat, decisió) de les grans empreses: amb la LOU el Consell Social va assolir competències entorn el finançament de cada universitat, i és un òrgan que no representa tota la societat, sinó alguns lobbies socials vinculats a partits o a grans empreses que tenen interessos en la Universitat (ningú negarà els interessos d’ Universia de Botín). Per no parlar de patents privades, parcs tecnològics, inversió privada (això si, poca… ells volen fer negoci, no pas pagar gaire…), càtedres empresa, convenis (UAB-Repsol), presència publicitària, etc.
En cap moment parlo del Ministeri, potser indirectament parlant de la despesa pública global dels pressupostos generals i comparant-ho amb el PIB estatal.
Joan,
M’he referit a preus en ralació al que pressuposes per als màsters. Res més sobre preus. No crec que les coses (en general) vagin per on dius. Éd clar que són més cars (i la majoria innecessaris). Jo becaria o equipararia els preus dels que són imprescindible si prou. Normalment desaconsello fer màsters innecessaris a un estudiant que acaba la carrera. Un segon cicle és la carrera que dón el títol necessari, un màster no.
En el consell social no hi ha pes de lobbies. Per sort o per desgràcia l’empresa està absent en la presa de decisions. En general és clar. Botín no intervé en els consells socials. Aquest és un altre tema que conec en el seu origen i que he seguit amb atenció. La resta, una ridiculesa en el conjunt, pur màrquetin, desgraciadament. Catedra UB-Siberius (nom inventat), un parell de pàgines al diari i un grup de recerca que viu millor. Aquí s’acaba la història.
El tema del Ministeri potser ho he interpretat malement. No afecta al finançament.
Però endavant, ja et dic que moltes de les coses, alguna amb petits ajustos, les compartim.