Enric I. Canela

Després de ser atabalat durant dues setmanes amb missatges en favor de la vaga per part de Comissions Obreres i d’UGT. avui he rebut un comunicat del CSI F amb el que em sento molt més identificat. Cal que digui que no milito en cap sindicat.

CSI·F no  recolza la vaga del dia 29 de setembre

CSI·F sindicat més representatiu en el conjunt de totes les Administracions Públiques,  no pot tornar a demanar als Empleats Públics un nou esforç. Ja ho va fer el mateix dia que el President del Govern va anunciar l’incompliment de l’acord del 25.09.09 i del Pacte de Toledo amb la conseqüent retallada de salaris als empleats públics i un empitjorament objectiu i quantificat de les seves condicions de treball així com la congelació de les pensions. En aquell moment, davant una situació de retallada de drets, sense precedents al país, va convocar una vaga a la funció pública.

La convocatòria de vaga del dia 29 de setembre, es produeix amb dos anys de retràs. No es va donar una resposta contundent al 2008 quan es varen generalitzar els ERE a tota Espanya afectant a centenars de milers de treballadors, sinó ara quan el danys produïts per l’erràtica política econòmica del Govern, resulten, en molts casos irreparables.

Tampoc aprovem que la convocatòria es realitzi fent-la coincidir amb les mobilitzacions –que no vagues– dels sindicats europeus, desvirtuant la realitat i la problemàtica de la situació del país, a la vegada que difuminant la protesta i el malestar contra el Govern.

Per altra banda són confusos el missatges dels sindicats convocants. No sabem si és una vaga contra el Govern, contra la seva política econòmica, contra la reforma laboral, contra l’oposició… i s’obliden dels principals problemes que afecten al nostre país, com el de l’atur i el deute públic.

En definitiva, malgrat no ens agradi la reforma laboral aprovada, no podem recolzar una vaga que conté un gran component polític que està convocada fora de temps, significa un nou esforç i greuge econòmic als treballadors i que no te possibilitat de resoldre els problemes actuals.

Barcelona, setembre de 2010.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació