Enric I. Canela

Ahir es van reunir els rectors amb el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, i el seu equip. Castellà va comunicar ahir als rectors de les públiques que aquest any disposaran de 90 milions menys que el passat i que la seva intenció és que redueixin en 50 la seva oferta de màsters. La reducció és en ambdós casos propera al 10% respecte a 2010. Es veuran afectats el finançament ordinari de les universitats, (803 milions l’any passat), la de recerca (20 milions) i la lligada a objectius (82).

Diuen que encara que el personal queda fora dels retalls, el secretari d’Universitats diu que cada vegada hi ha més professors per a menys alumnes. D’una ràtio de 15 alumnes per docent fa una dècada s’ha passat a vuit. Per això, es planteja aprofitar les jubilacions per no contractar personal, amb les excepcions oportunes

Al marge de les despeses, hi haurà menys inversions encara no quantificades. Diu castellà que volen parlar universitat per universitat, però la idea és retardar les inversions que no hagin començat.

Els preus dels màsters públics ronden els 2.000 euros, dels quals la Generalitat sufraga el 90% del seu cost i proposa racionalitzar l’oferta. Hi ha màsters duplicats. Alguns desapareixeran però altres seran compartits per diverses universitats. També volem més màsters internacionals. Per donar ingressos a les universitats, es planteja que els seus màsters propis (més cars) puguin tenir un preu més alt. Però aquesta mesura trigarà a aplicar-se perquè requereix un acord amb el Ministeri d’Educació.

En resum:

  • Reducció del 10% dels màsters públics, uns 50. Els que són necessaris per treballar no es veuen afectats
  • Retall de 90 milions en les despeses de les universitats sobre el pressupost de 2010
  • Les universitats han estalviar gestionant en comú les seves compres com ja gestionen les seves biblioteques
  • Els 156 milions que els centres superiors tenen pendents de cobrament entre 2008 i 2010 queden per negociar

La meva opinió, deixant de banda que Antoni Castellà no pot fer més que aplicar les directrius que li encomani el Govern, i que ho està fent amb elegància,és que hi ha massa errors de diagnòstic, no sé si són errades periodístiques o estan en l’esquema governamental.

  • La primera cosa és que la Generalitat no té ni la més mínima idea del que costen els màsters, ni la Generalitat ni ningú perquè no s’han fet les anàlisis ben fetes.
  • La segona és que quan es va implantar tot aquest model de màsters no es van incrementar pràcticament les plantilles ni els recursos. Ho sigui que els màsters estan fent-se pràcticament a costos marginals o, en algun cas, s’ha dotat algun professor Associat o figura de baix cost.
  • La tercera és que, efectivament, cal un replantejament dels màsters però això tindrà un efecte mínim sobre el pressupost.
  • La cinquena és que les vacants s’estan cobrint amb personal de baix cost, en cap cas s’estan fent les substitucions com caldria. El deteriorament de la universitat ha començat ja fa temps i els efectes es notaran d’aquí un temps.
  • La sisena és que no hi ha pràcticament marge de reducció a banda del personal.
  • La setena té a veure amb l’organització. Si que es poden reduir despeses però a llarg termini perquè implica canvis en la qualificació i funcions del personal administratiu.
  • La vuitena és que la gestió de compres pot millorar-se però amb poca incidència sobre els recursos. La majoria de les despeses de material fungible estan relacionades amb la recerca i no veig fent gaire compres comunes d’un antagonista radioactiu del receptor de dopamina. No és el mateix tenir revistes d’accés compartit a la xarxa que material molt divers de laboratori. Estalvis es poden fer, però, insisteixo, molt petits. No es faran sense una profunda reforma administrativa.
  • La novena és que és cert que el nombre d’estudiants ETC per professor ETC és relativament baix, però també que una part significativa d’aquest professorat està contractat a preus de 500 euros al mes. El problema és que el model docent espanyol està basat en una elevada presència de professorat i poc de personal tècnic qualificat.
  • La desena és que ens aguantarem però que es deterioraran les coses i això és pot discutir però serà així.

Lamento ser tan crític. La docència no es deteriorarà gaire, no cal patir, ho farem, però la recerca patirà un cop i jo ja no veure la millora. El problema que té la universitat és que potser fa uns anys hi havia esperança de millora, ara només veiem, és compartit, que cada vegada anem pitjor i que això durarà. Entre uns i altres tot a fer punyetes. Uns, el govern espanyol, mantenint un model que ja no funcionava fa 50 anys, altres, aquí, sense capacitat de desempallegar-se de la norma estatal i no havent sabut posar un model de finançament per objectius ben fet quan tocava. Alguns ho reclamàvem a l’any 1988.

9 respostes a “Que diu la Generalitat sobre el finançament de les universitats i que penso de tot plegat”

  1. […] Fa un moment he escrit sobre el finançament a les universitats públiques i les corresponents retallades (veure Que diu la Generalitat sobre el finançament de les universitats i que penso de tot plegat). […]

  2. a 25 febr. 2011 a les 1:11 José María

    No és que no m’agradin els decàlegs, però es troba a faltar la quarta errada…

    El que no entenc és per què no es parla de fusionar universitats, si el model és la Universitat de Califòrnia, allà no hi ha cap ciutat amb més d’un centre.

  3. a 25 febr. 2011 a les 7:56 Enric I. Canela

    José Maria,
    Suposo que sí. La qüestió és a quants habitants i a quants quilòmetres quadrats dóna servei.
    Abans de fer-se la UPF i les que van venir després, personalment li vaig dir al conselle Laporte que una universitat única aniria bé. Seguint el model que tenia la UB, de divisions, i que un rector geni es va carregar amb l’augment de despesa que va comportar. Per a algunes coses és bo, per a altres es podria mantenir la descentralització màxima.

  4. a 25 febr. 2011 a les 8:58 pere alemany

    Estic d’acord amb la teva anàlisi, retallant màsters no estalviarem res. Es paga als professors i aquests hi son tan si es dediquen a donar classes de màster com si no (pel que conec jo al meu àmbit no s’han contractat professors nous específicament per als màsters). Ara això si, cal racionalitzar tot el tema dels màsters i reconeixer que no tenen sentit assignatures amb dos professors per alumne i coses per l’estil.

    Tal i com vens dient fa molt de temps, retallant el pressupost només pot afectar (bàsicament) a la recerca.

  5. a 25 febr. 2011 a les 10:14 Enric I. Canela

    Pere,
    Em sorprèn que els rectors no ho diguin clar i alt. Tot això no estalviarà res. Ara bé, cal reformar els màsters.

  6. a 27 febr. 2011 a les 10:44 Jordi

    Hola,

    Bàsicament em sembla bé el que esteu dient. Trobo a faltar també una reflexió al voltant de totes les fundacions i consorcis universitaris que són estructures que es va crear en el seu moment per “evitar” la feixuga maquinària administrativa i ara són estructures que carreguen el pressupost i que fan funcions que es podrien realitzar des de les mateixes universitats o directament des de la conselleria i les seves agències si del que es tracta és de prestar serveis a les universitats.

  7. a 28 febr. 2011 a les 12:33 Enric I. Canela

    Jordi,
    Sí. Es van crear per això. De fet, de les que jo conec, algune sno carreguen perquè el que ffan és més barat que amb funcionaris. Una, la del PCB és una altra història, el que carrega és el deute del PCB, interessos i capital.
    Mentre el sistema sigui funcionarial mai no sortirà a compte res. Malauradament, jo també ho sóc.

  8. a 28 febr. 2011 a les 9:35 Jordi

    Enric, jo sóc funcionari PAS, no puc augmentar plantilles, no puc anar congressos d’interès per a la meva activitat, etc. El mateix a aquests centres no sempre passa, al no ser organismes participats directament per la Generalitat s’escapen a les instruccions generals i com que els consells els formen majoritàriament representants de les universitats (professors, no gerents), acaben manant els directors o gerents d’aquests centres. Ser funcionari no presuposa que hom és més o menys bo. Adif funciona millor?, Telefònica? Qualsevol gran organització té bons treballadors i mals treballadors.

  9. a 01 març 2011 a les 1:25 Enric I. Canela

    Jordi,
    Efectivament, bons i mals treballadors. Imagin que jo dic, mira ara faig les classes malement, falto, arribo tard, etc. Sóc de la UB, no passa absolutament res. Que passaria en una privada?
    El problema de la funció pública és aquest. Treballis o no treballis no passa res.
    Si passes alguna cosa segurament funcionaríem tots millor.
    Pel que sé, i alguna cosa sé, la gent de l’FBG no té ni de lluny els salaris de la UB (o altre suniversitats). Poden fer coses, algunes, però condicions laborals, ja voldrien les de la UB.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació