Enric I. Canela

Llegeixo que el Govern i les universitats han analitzat l’oferta actual segons tres criteris: desprogramar els estudis que de forma continuada han tingut una matriculació inferior als quinze estudiants, començar a desprogramar els que tenen una durada superior a un any acadèmic i analitzar aquells que per la seva baixa demanda o solapament amb estudis similars aconsellen una suspensió temporal.

La conseqüència és que les universitats oferiran aquest curs 451 màsters, el que significa un 7% menys que l’anterior – quan hi havia 483 -, mentre que en el curs 2012-2013 la reducció serà del 20%.

Segons la secretaria d’Universitats i Recerca, en principi estava prevista una oferta de 483, dels quals 34 d’un any de durada s’han suprimit de manera completa, 18 de durada superior a l’any es comencen a desprogramar aquest curs i la seva eliminació finalitzarà el proper i 29 més se suspenen temporalment i el curs 2012-2013 es confirmarà la seva situació.

Ara, la Junta del Consell Interuniversitari elaborarà uns criteris, que donaran més importància a la sostenibilitat financera i l’exigència acadèmica, que hauran de complir els màsters per poder entrar o mantenir-se a l’oferta.

La programació dels màsters, conseqüència, del desgavell del govern espanyol regulant la seva implantació abans d’aprovar el model del graus i l’excitació de l’ex-conseller Solà per aconseguir que Catalunya fos “la primera de la classe”, així com la manca de criteri de les universitats han conduït a una situació insostenible i aberrant. Aquesta era una necessitat urgent i que ja no es podia aplaçar. Ara cal que es faci bé i no s’entri en allò d’un per a tu, un per a mi, etc.

2 respostes a “Es comencen a endreçar els màsters”

  1. […] Ara cal que es faci bé i no s’entri en allò d’un per a tu, un per a mi, etc.   Font de l’article Que en […]

  2. a 08 oct. 2011 a les 8:13 Jordi Cartanyà

    Programar i desprogramar màsters a partir de crieris de número i, a més, fet des de via layetana està en contra de tota a bona pràctica internacional i dels més mínims nivells d’autonomia universitària. Els criteris d’excel·lència i viabilitat són suficients en tots els països avançats i sistemes universitaris madurs (bé potser aquí això és el problema). Lo dels màsters d’un any, any i mig o dos anys és una altra cosa dins de l’autonomia universitària i de l’estratègia no entenc com es pot decidir des de fora. Tots, absolutament tots els Joint Masters ERASMUS MUNDUS són de dos anys incloent, evidentment, aquells en els que hi participen universitats catalanes o espanyoles. Ara, el Govern català els desprogramarà? Bé en aquest país pot passar de tot. Potser prohibirar la participació de les universistats catalanes en joint màsters que siguin candidats a rebre el segell ERASMUS MUNDUS?. Repeteixo, pot passar de tot. Potser lo més raonable seria que hi hagués un sola universitat catalana i que manés el mateix conseller.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació