Enric I. Canela
Aquesta setmana m’ha tocat la meva col·laboració periòdica a L’ECONÒMIC. L’han titulat: Per què França lidera la recerca científica pública?
Un reflexió de la política científica relacionada amb la innovació.
Enric I. Canela
Aquesta setmana m’ha tocat la meva col·laboració periòdica a L’ECONÒMIC. L’han titulat: Per què França lidera la recerca científica pública?
Un reflexió de la política científica relacionada amb la innovació.
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Hola,
Un parell de comentaris:
1) Hi ha un tret de la recerca pública francesa, especialment del CNRS, que sembla haver passat per alt: és eminentment funcionarial. Els investigadors acostumen a aconseguir places cap als 30, típicament després de 1-3 anys de postdoc, i pel que sé s’evita / es restgingeix molt l’entrada d’investigadors “massa vells” (que ja han fet 35) encara que tinguin més experiència. Això fa que l’edat mitja al CNRS volti els 40-i-pocs, i que els investigadors puguin plantejar-se des de ben aviat projectes a llarg termini. Precisament el contrari del que es diu que es vol a Catalunya.
2) Fa més de 3 anys que es va deixar de fer servir aquest logo del CNRS:
http://www.cnrs.fr/compratique/savoir/logos.htm
José Maria,
Sí, el CNRS és bàsicament de funcionaris.
Vaig escriure per l’Econòmic, després quan vaig penjar-ho aquí, dies després, vaig buscar “imatges” CNRS. Tot i que havia anat al CNRS dies abans, no em vaig adonar.
Moltes gràcies.