Miquel Gassiot
Comentari publicat al butlletí núm. 49 del Centre d’Estudis Jordi Pujol
Hem deixat enrere la transició però amb ella la component èpica, noble i idealista de la lluita per la democràcia. Ara el que compte son els vots i tots els tripijocs que amb ells permeti fer-ne una legislació poc madura i amb moltes limitacions.Abans, el verdader esperit democràtic, fermament assumit, hauria impedit una aplicació no ètica d’una legislació o reglament del Parlament poc experimentats. Ara el cinisme ha tocat sostre, aquells que més impugnaven la Llei electoral l’han utilitzada, a llur conveniència, per conquerir el poder a qualsevol preu. Es evident que la nostre societat, superats els fervors de l’adolescència democràtica, ha entrat – o hauria d’haver entrat – en la racionalitat de la maduresa cívica i política. Per tant, convocats els ciutadans catalans a unes eleccions resultat d’una crisi del Govern de Catalunya, cal esperar una resposta responsable votant cadascú d’acord amb les seves opinions i conviccions. El desencís ja iniciat amb les eleccions anteriors i incrementat durant aquests tres últims anys, pot explicar l’alta abstenció i l’augment dels vots en blanc? Sí, tots sabem que 70 es més que 68; però aquests 70 escons no corresponien, no corresponen, a una coalició electoral prèviament anunciada – si bé sospitada – perquè tots els electors sabessin què es podia fer amb llurs vots i què no es podia fer. Per tant, el desinterès i desil·lusió son comprensibles i augmentaran. La societat catalana, el bon “Poble català” no pot admetre una maniobra – casi un frau de llei – que va contra el sentit comú. Cal tenir molt present que el Dret, les normatives “afloren del Poble”, d’allò que la ciutadania ha anat transformant de costum a norma i de norma a Llei, i que correspon al mínim ètic consensuat per la moral d’un Poble. Molt hem de reflexionar tots els catalans i els nostres polítics, sobre què va passar el dia 1 de novembre i l’ús que s’ha fet dels resultats de les eleccions.
Crec també que la maniobra del tripartit per governar ha estat un frau, legal això sí, però un frau per a la societat que no va ser informada de la intenció ja consolidada de renovar el tripartit.
Algú hauria de fer notar a la societat la prepotència que utilitzen els socialistes i, en general l’esquerra del tripartit, i no només a per aquest fet electoral sinó per molts altres. Ara en Montilla es presenta com a garant d’una societat més social i més justa; qui ha construït durant tots aquests anys la societat del benestar a Catalunya? I què fan els socialista a la ciutat de Barcelona?
Algú ho hauria de fer notar tot això però aquest no pots ser només CIU.