Enric I. Canela
La Gestió del Cpneixement és quelcom de clau per a la competitivitat empresarial. A l´últim número de Mon Empresarial (el 98) van dedicar un espai a aquest tema, entre d’altres persones, em van fer una sèrie de preguntes que van sintetitzar d’aquesta manera:
“Gestió del coneixement és un concepte prou desconegut, més del que podria semblar”, sosté el president del Cercle per al Coneixement. De fet, Enric Canela adverteix que tant ‘gestió’ com ‘coneixement’ són paraules que s’utilitzen “de manera àmplia i amb significats sovint diferents”. Un procés del qual es coneix la teoria, però no la pràctica: “A vegades es sap què és, però no s’acaba de veure com fer-ho anar”. Per a il·lustrar-ho, Canela ens explica com avui encara hi ha directius que “no acaben de veure clar per a què serveix realment un CRM”. I va més enllà: “Si anem a veure el que passa a l’Administració ens adonarem que, en general, tampoc es fa una bona gestió del coneixement.
Deixant de banda la popularitat o no del concepte, Canela no dubta dels grans avantatges que la seva aplicació aporta al món de l’empresa. El màxim representant del CPERC assegura, a més, que “si el coneixement de tots els membres de l’empresa està ben documentat i és accessible, la dependència que tindrà l’organització d’una determinada persona es reduirà de forma substancial”.
Per això a vegades poden sorgir traves per tal d’assumir aquests processos en el si de l’empresa. “De vegades, un alt comandament o tècnic especialitzat pot creure que la seva valoració a l’empresa estarà en perill si comparteix el coneixement que té, perquè pot deixar de ser imprescindible”, explica.
Però la realitat ara és diferent: “La informació està a l’abast de tothom. Qui millor la gestioni, guanya”.
Menys sofisticació
“Les TIC són necessàries però no suficients”, valora.
Per a Canela, el coneixement és qualsevol informació estructurada: procés, tecnologia, proveïdors, clients, etc., i cal deixar de pensar en una empresa amb “processos molt sofisticats”. Per això no té cap dubte en afirmar com les pimes poden implantar un bon sistema de gestió del coneixement: “Les TIC permeten fer-ho a preus assequibles, i l’única consideració que cal fer és que qui mana a l’organització hi cregui”. Més enllà de la mida i les infraestructures, “la gestió del coneixement és la filosofia”. “El coneixement creix quan més és manipula, no té límit”, conclou.
Deixant de banda la popularitat o no del concepte, Canela no dubta dels grans avantatges que la seva aplicació aporta al món de l’empresa. El màxim representant del CPERC assegura, a més, que “si el coneixement de tots els membres de l’empresa està ben documentat i és accessible, la dependència que tindrà l’organització d’una determinada persona es reduirà de forma substancial”.
Per això a vegades poden sorgir traves per tal d’assumir aquests processos en el si de l’empresa. “De vegades, un alt comandament o tècnic especialitzat pot creure que la seva valoració a l’empresa estarà en perill si comparteix el coneixement que té, perquè pot deixar de ser imprescindible”, explica.
Però la realitat ara és diferent: “La informació està a l’abast de tothom. Qui millor la gestioni, guanya”.
Menys sofisticació
“Les TIC són necessàries però no suficients”, valora.
Per a Canela, el coneixement és qualsevol informació estructurada: procés, tecnologia, proveïdors, clients, etc., i cal deixar de pensar en una empresa amb “processos molt sofisticats”. Per això no té cap dubte en afirmar com les pimes poden implantar un bon sistema de gestió del coneixement: “Les TIC permeten fer-ho a preus assequibles, i l’única consideració que cal fer és que qui mana a l’organització hi cregui”. Més enllà de la mida i les infraestructures, “la gestió del coneixement és la filosofia”. “El coneixement creix quan més és manipula, no té límit”, conclou.
A banda de les meves respostes, hi ha un seguit de visions sobre el tema. És inqüestionables la importància del tema i la necessitat d’aconseguir que les empreses i administracions el considerin i valorin molt més.