Enric I. Canela
El Periódico publica un article sobre els preus de l’ADSL i el compara amb el d’altres països europeus. L’article comença així:
La Gran Bretanya, Alemanya, França, Itàlia i fins i tot Portugal disfruten de tarifes d’ADSL més barates i més veloces que els internautes espanyols. L’acusació que llançava la comissària europea de Competència, Nelly Kroes, dilluns passat a Barcelona sobre el fet que el preu de la banda ampla és un 20% més car que a la resta d’Europa, es demostra fàcilment al comparar les ofertes que ara fan les operadores que antigament exercien el monopoli i que mantenen el lideratge als seus mercats.
Fins quan?
Podeu veure un gràfic comparatiu aquí.
La gran llàstima és l’ocasió perduda que tingué la Generalitat de muntar un operador de telecomunicacions a l’estil d’Euskatel. Estic segur que si l’hagués promogut i gestionat mínimament bé ara existiria competència real a moltes zones de Catalunya i això forçaria a què els preus fossin més baixos. Malauradament però va mancar visió de futur i es va apostar successivament per empreses privades (CTC o Al-Pi) que a les primeres de canvi van deixar als clients catalans a l’estacada.
Estic investigant el tema, i no crec que Euskatel reisteixi. Es veu que no té capacitat. Les grans operadores se’l menjaran. El tema s’ha de resoldre de manera diferent. No domino gens el tema, però no he trobat experts que defensin el model. No sé el grau de cobertura que hi ha al País Basc.
Cal tenir en compte que la mida d’Euskadi és un terç de la de Catalunya, per la qual cosa un projecte així a meitats dels noranta hauria estat viable (ara ja no ho seria).
I a l’hora de mirar els costos i beneficis, cal també tenir en compte un fet: els efectes directes i indirectes que hauria tingut disposar d’una empresa de telecomunicacions relativament potent. Per exemple, 1) llocs de treball d’alta qualificació (especialment enginyers de telecomunicacions); 2) departaments de R+D a Catalunya; 3) propiciar la creació d’empreses auxiliars o proveïdores d’alt valor afegit i 4) major competència en el mercat, que s’hauria traduït en preus més baixos i millor servei. No hauria estat gens malament d’haver-se aconseguit, no?
David,
Jo apostava clarament per fer una cosa així, però va començar a anar malament de seguida. Jo conec al que era director aleshores. No semblava clar tenir una empresa del govern per fer la competència a una privada, era l’època en què calia eliminar tota relació entre governs i empreses (accionarial). Amb tot penso que si, que s’havia d’haver fet alguna cosa.
Recordo les dificultats del Miquel Puig per poder posar les infraestructures pel cable. Les havien de posar en les rases del gas perque legalment la Generalitat no podia fer altra cosa. O sigui tot en contra.
Una batalla perduda més gràcies a aquest centralisme nefast.
Òbviament els beneficis haguessin estat els que dius.