Enric I. Canela
Ahir Quim Bosch a Eureka escrivia sobre el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Quim Bosch fa una valoració positiva perquè d’ell se’n desprèn la intenció de fer de la política de recerca un punt de trobada -i no pas un camp de batalla- entre els tots els partits catalans. Serà veritat que finalment els nostres polítics volen canviar l’actual model de país -ara per ara de manobres i cambrers- i fer de Catalunya la Califòrnia del sud d’Europa?
Ja ni tic aquesta sensació positiva i vull explicar la meva visió política de com s’ha de fer un Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació. Donaré una visió molt simple i basada en estadístiques.
Al meu parer, per on s’ha de començar és per l’acord polític a priori sobre els objectius. Sobre alguna cosa que cal posar-se d’acord i actuar en conseqüència, la resta és entretenir al personal.
I sobre quins objectius cal posar-se d’acord? Molt fàcil. Quin percentatge del PIB s’inverteix a Catalunya en R+D+i? D’acord amb les últimes dades publicades, al 2006 un 1,43% del PIB regional equivalents a 2.614.383 milers d’euros. Quin percentatge del PIB hauria de destinar Catalunya al 2010, 2011 o 2012? La data és un primer punt, el percentatge el segon.
Quin PIB s’espera els propers anys. Cal formular la hipòtesi de creixement. D’aquestes dades surten els recursos, en euros constants, què s’hauran d’invertir. Següent aspecte, quin ha de ser l’origen dels fons? Una part pública i una part privada. De la part pública es poden considerar els que es poden captar d’altres administracions, espanyola i europea.
La primera conclusió ha de ser la xifra que el pressupost públic de la Generalitat ha de destinar anualment a R+D+i i al seu foment.
I això és el que han d’acordar els partits catalans. Aquest és el Gran Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, el pressupost. El gran objectiu.
Sobre tot això es poden i s’ha de posar d’acord els partits polítics i ho han de signar i ‘ha de complir cada any en el pressupost de la Generalitat, la resta és fer volar coloms.
Jo estic cansat de grans paraules que no es tradueixen en el pressupost. A veure si de veritat vol arribar el Govern a aquest acord. Permeteu-me que ho dubti. Aquesta és la política amb majúscules. La resta és la política de la misèria.
Un cop fet això és quan ha de treballar la Comissió d’experts. El que cal decidir en l’àmbit polític i de les idees cientificotècniques cap on es vol anar. En això ens posarem d’acord, els científics o els que treballem en els àmbits de la recerca i la innovació podrem arribar a dir la nostra, però són el polítics, després de totes les consultes que calgui, els que hauran de decidir les línies prioritàries, prendre les decisions. Aquest és el farciment del Pacte: l’estratègia.
El gran objectiu no es pot modificar, l’estratègia pot tenir petites modificacions, adaptacions a les circumstàncies canviants, la tàctica l’ha d’adoptar cada govern.