Enric I. canela
Haig de recomanar un article irreproduïble d’Antonio Árias. El titula Dies i apunts de l’acadèmia. Exposa el comportament dels estudiants actuals il·lustrat amb la notícia que els estudiants es passen 315 hores de mitjana per any al bar.
Després analitza el comportament dels estudiants en base a dades real. Uns no van a classe perquè s’avorreixen, altres per que els apunts són magnífics, estan a Internet i no cal. Estic segur que molts professors i estudiants reconeixeran que moltes coses es poden aplicar a la seva experència.
Parla del fracàs dels estudiants i de l’èxit de les acadèmies o l’estudiant és “client”.
Fa una reflexió sobre el cost d eles coses i el preu que es paga. No ho diu així però està implícit, les coses barates no es valoren.
Tot això està il·lustrat amb un vídeo americà, traduït a molts idiomes, que malauradament és de mal baixar, lent, en la font original.
Els comentaris que ha rebut el seu article són sucosos.
No puc més que animar als que us agraden les coses de la universitat a llegir el que diu Árias.
Crec, francament, que la universitat que s’hi retrata no correspon en general a la nostra. Els tòpics són els que són.
Miquel,
Està retratant molta gent que existeix. Estic segur que a la UdG no passa com a la UB i que a Química no passa com a Econòmiques. Jo dono classes a Biologia i a Bioquímica, el divendres la tarda he donat classes a una alumnes. Els nois desapareixen a poc de començar el curs. El tema del bar no és tan exagerat, però passa i molt. El tema dels apunts a Internet fomenta la inasistència.
Insisteixo en què no és el mateix però per això també parlo de caricatura. Mira els comentaris dels estudiants. Hi ha d emés d’una universitat. Un enginyer és especialment interessant. Una virtud de l’article és que fa parlar a alguns estudiants, de diferents tipus. Es veuen coses, algunes ja les sabia.
El vídeo és una conya, però alguna cosa hi ha.
Hola,
Jo no sé si és una caricatura o una advertència, la veritat. L’exageració i el paisatge distòpic que presenten aquesta mena de crítiques i la desafecció generalitzada que mostren sovint els estudiants -però també els professors, els investigadors i fins i tot els gestors- universitaris, potser té prou base com per fonamentar aquests escenaris…
Precisament, acabo de trobar un video que s’articula a una frase molt significativa de McLuhan al respecte, escrita fa 41 anys. Deia: “Today’s child is bewildered when he enters the 19th century environment that still characterizes the educational establishment where information is scarce but ordered and structured by fragmented, classified patterns, subjects and schedules”.
Una contradicció, que en el context de la societat del coneixement, no pot més que provacar encara més contradicció i distància, no creieu?
Ep…
M’he deixat els enllaços: els tinc posats i els arxius, enganxats, aquí:
http://www.joanmayans.com/?p=100
Joan.
Joan,
Gràcies. Em miraré el vídeo. Els anys passen però moltes estructures es reprodueixen.
Jo veig tot això com una siruació de gran canvi al que no s´ñe si molta gent no se sabrà adaptar.