Llegeixo a El Periódico les primeres declaracions (que conec) de la nova ministra de Ciència i Innovació
“S’ha d’apostar per la nostra competitivitat”
“És hora d’enterrar definitivament l’esperit del ‘que inventin ells’. No ens ho podem permetre, perquè no fa justícia al treball que porten a terme universitats, organismes públics de recerca i empreses”. Aquesta va ser la targeta de presentació de la nova ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia. En aquestes dues frases va resumir l’objectiu modernitzador que perseguirà el seu departament.
Amb desimboltura i elegància, acompanyada per la vicepresidenta Teresa Fernández de la Vega, dos ministres i responsables institucionals i polítics del PSOE, aquesta biòloga i empresària que estrena càrrec polí- tic es va marcar com a repte seguir apostant per la transformació d’Espanya per “millorar la nostra qualitat de vida, assegurant al mateix temps la competitivitat de la nostra economia i la construcció d’una societat més justa i sostenible”.
La nova ministra va apostar perquè “conèixer per actuar” sigui la divisa de tots els que treballin al seu departament, i va anunciar també que continuarà impulsant “el camí traçat” des de la Secretaria d’Estat d’Universitats i Recerca, competències que en l’anterior legislatura estaven adscrites al Ministeri d’Educació i Ciència i que, a partir d’ara, passen a ser responsabilitat de Cristina Garmendia.
No obstant, responsables del món universitari van mostrar la seva inquietud. “Es pot obrir una bretxa si falla la coordinació entre l’educació superior i els nivells no universitaris”, va advertir el president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyolas (CRUE), Ángel Gabilondo. Uns altres dos rectors van sortir, no obstant, en la seva defensa.
Home, aquí sembla que hi han dos perspectives que provenen d’experiències personals i institucionals diferents.
Una ministra amb recorregut empresarial i, en concret, de creació d’empreses des del coneixement científic i uns rectors -els qui s’inquieten- que potser estan en una altra dimensió més institucional, representacional o, pura i simplement, de gestió d’interessos creats. Remarco i matitzo “els rectors que es queixen”
Veurem si la ministra ho gestiona com a “xoc de trens” o d’altra manera. De moment, l’slogan “conèixer per actuar” mostra un tarannà una mica diferent al “diagnosticar per no fer res” que tant agrada en segons quins ambients.
Els bascos mai han tingut por del conflicte: hi reconeixen la capacitat de canvi inherent que comporta.
Seguirem atentantment els següents capítols…
Salutacions cordials, com sempre
Ramon
Ramon,
No es queixen tots. A mi m’agrada la senyora. Té un tarannà bo i un estil d’anar per feina.
Salutacions
Que no s’inqietin si nomenen a en Marius Rubiralta, un gran defensor de l'”establishmen” universitari… que coneix, però ja veurem si actua
Ramon,
Confiem que es prenguin mesures, jo crec que el Màrius està bastant convençut.