Enric I. Canela
Toni és estudiant d’Informàtica de la UIB. Encertadament comenta que es requereixen més recursos en capital humà, més professors i amb més temps per dedicar a la docència. Diu que els estudiants hauran d’incrementar el nombre d’hores de feina a casa, més hores de tutoria, més pràctiques, unes aules preparades per les classes dinàmiques (sense tarima i amb mobiliari mòbil) i molta formació del professorat.
El seu raonament és impecable, calen recursos i, com que és impossible compaginar la feina i l’estudi, calen beques d’import elevat. La universitat no els té. Conclou: o ho sufraga l’estat, o deixam que les empreses financin la universitat. Més endavant diu: crec que alguns poders fàctics volen aprofitar el procés de convergència per fer de l’educació superior un món elitista.
Podria tenir raó, però l’empresa no pot donar els diners necessaris. El tema és si el canvi fracassarà o no, no si l’empresa entrarà a la universitat. A mi no em fa cap por el tema de l’empresa, defenso el procés de convergència i crec que tot serà un clamorós desastre si no es poden els diners a temps.
S’equivoca quan diu com pot ser que dediquem 10093 milions d’euros al Ministeri de Defensa, en front els 311 milions d’euros invertits en ensenyament universitari? El pressupost universitari es paga bàsicament de les comunitats autònomes. L’any 2005 l’últim en que apareixen estadístiques se’n van dedicar 7.616,7452 milions d’euros. Per anar mínimament bé se n’haurien de dedicar uns 3.000 més.
Toni té molta raó, malgrat les xifres no siguin correctes.
Doncs sí, sí que en té!.
Ramon,
Ho tenim ben clar. Hi ha que tenen pa a l’ull.