Avui La Opinión de Murcia publica un article sobre una reunió d’experts sobre els nens amb altes capacitats. El tema surt de l’àmbit dels meus comentaris habituals, però fa un cert tems havíem mantingut un intercanvi d’impressions amb David de las Heras i per això en faig, a veure si s’anima a escriure alguna cosa. Ell en sap.
Expansión ens parla de Bolonya. Diu que ESADE és la primera facultat de Dret catalana que adopta el seu pla al model de Bolonya.
A ABC Rafael Puyol escriu Per a què Bolonya funcioni. És un llarg article sobre el que ha de fer el món davant la reforma de Bolonya. Certament té raó en moltes coses, però jo estic que “al·lucino” davant aquesta espècie de religió que tenim muntada pels fet de Bolonya. Els anti i els que donen lliçons. Jo simplifico, ho veig tot molt simple, car això si.
ABC dedica un article que es titula Bolonya, L’hora del canvi. Cinc pàgines! Torna a ser un article que vol explicar què és, com serà el canvi. Explica les dificultats de les universitats que s’han intentat adaptar enguany. Res de nou per a mi, però potser útil per als estudiants.
ABC publica un article, de José Luis García Garrido, catedràtic de la UNED. Un article, que sense compartir al 100%, m’ha agradat. Deixa en evidència allò que abans he comentat. S’ha fet una religió. Com no podia ser altrament, Espanya vol homogeneïtzar tots el títols i una vegada més s’equivoquen. La uniformitat, en comunitats autònomes o en títols, tan és, odien la diferència, que per altra banda és el que enriqueix. Com bé diu Garcia, els països que més aviat van començar, van fe retocs per a l’adaptació, aquí canvis profunds. El que no diu l’autor és que el model allà, en començar, ja estava molt a prop del que havia de ser el resultat. Aquí és diferent, l’estúpid sistema de crèdits muntat a finals dels 80 (hores de professor) no lligava amb el model d’altres països. Com el sistema de les vies de tren.
ABC publica també un article que explica la visió dels estudiants. L’article està bé. La polèmica, alguns alumnes estan en contra. En un punt tenen tota la raó els estudiants, informació dolenta. Tot s’ha fet a entrebancs i sense informar. Amb pro feines el professorat sabia cap a on anaven realment les coses. Els diferents governs espanyols, fins i tot del mateix color, un dia deien blanc i l’altre negre.
ABC publica un article que compta l’opinió d’alguns rectors, cap de català.
ABC publica una entrevista amb Ángel Gabilondo, el president de la CRUE. Torna a reclamar finançament i retiment de comptes. Una bona entrevista plena d’opinions intel·ligents i possibilistes. Paga la pena la seva lectura.
La Gaceta de los Negocios entrevista a Andrés Ollero, antic portaveu de temes universitaris del PP, catedràtic de la Universitat Juan Carlos I de Madrid. Fa referència al llibre que va publicar: Què hem fet amb la universitat i al que ja m’hi vaig referir.
ABC publica un absurd rànquing d’universitats. Les ordena per carreres i notes de tall. Com tothom sap, la nota de tall depèn de l’oferta. Si s’ofereix 1 plaça, la nota serà molt alta. Diuen l’estupidesa de dir que el centre “demana la nota de…”.
L’article que menciones deixa ben clar els tres apartats d’alumnes precoços, amb talent i el que dient realment superdotats.
Discriminar l’infant, jove o adult en un d’aquests camps es important per després abordar la intervenció educativa.
Destacar també que alumnes talentosos poden ser de diferents tipològies: acadèmics, manuals, creatius…
Es realment complexe el tema.
David,
Jo m’atreveixo poc amb això. El que està clar és el que tu deies fa temps. Cal disposar de recursos per poder fer política educativa que atengui a les diferències.