Enric I. Canela
José Antonio Griñán vicepresident de la Junta d’Andalusia i conseller d’Economia i Hisenda, en una entrevista al diari AVUI contestava a la pregunta:
I si arribés el moment de triar, ¿els socialistes andalusos estimarien més Zapatero o Andalusia?
Jo estimo els andalusos i Andalusia. Jo sóc andalús per elecció, perquè vaig néixer a Madrid. La meva mare i els meus germans viuen a Madrid i jo dic que està sobrefinançada per la capitalitat. Dit això, jo estimo el meu partit més que cap altra cosa al món. I el meu partit és el PSOE.
El dissabte escrivia Adéu Catalunya en El Bloc Gran Del Sobiranisme sobre les possibilitats de què el PSC voti a Madrid a favor de Catalunya i contra el PSOE. Depèn. Espero que el PSC estimi més a Catalunya que al partir. No puc entendre que algú estimi més al partit que a la pàtria, clar que no crec que la pàtria de Griñán sigui Andalusia. La pàtria dels membres del PSC és Catalunya? La pregunta no és trivial.
“…La pàtria dels membres del PSC és Catalunya? La pregunta no és trivial.”
No, no ho es de trivial.
M’agradaria creure que, també al PSC, els que manen (“el aparato”) no sempre representen el que desitgen els seus militants i votants.
… preguem…
Res no em faria més content que triomfés Catalunya. Normalment els aparells fan més per ells que no pel partit i el país.
Jo també vaig llegir l’entrevista al tal Griñan. El què diu, posar l’amor a un partit per sobre de l’amor a una terra, em sembla absolutament inversemblant. Com es pot arribar a tenir tant malenteses les coses? Un partit només és una eina per a donar servei a un país!
En fi, són la repera, aquesta gent, tu, la repera!
Salut
Joan,
És absolutament increïble, això és el PCUS. Realment és l’esquerra del segle XIX, no ha hi ha pàtria, etc.