Enric I. Canela
Cada dia TV3 més espanyolitzada. A banda que en molts casos utilitzen alguns famós (que coneixen al seu poble) per explicar el producte en castellà tot i que després hi ha una veu en off en català, cada vegades apareixen més anuncis totalment en espanyol. Avui, tot just després del Telenoticies migdia he escoltat:
- Puleva
- Pastas Gallo
- Hipermercados Eroski (no Caprabo amb Eroski, són dues marques)
- Moussel Legrain
L’altre dia recordo que em va cridar l’atenció:
- Kalia
Començo avui aquesta sèrie de denúncia.
100% d’acord. Ahir pensava el mateix veient l’increment de publicitat en espanyol a TV3. Publicitat negativa per que d’entrada ja han perdut un client.
Si ara passa això i abans no passava, o no passava tant, la explicació és immediata: el “progressisme” espanyolista que governa Catalunya actua ràpid contra la “crosta”.
Inconvenients de no tenir polítics sobiranistes en el nostre Parlament.
Més. Un polític sobiranista, que no fa política sobiranista, és un luxe que no ens podem permetre.
Enric,
Jo passo d’aquestes empreses. La traducció no val res. És una manca de respecte i TV3 hauria d’actuar diferent.
La crosta guanya.
Fa anys que dura, com una gota malaia, aquesta dessubstantivització de la llengua catalana. Jo la considero un dels atacs més pèrfids i triomfants al precari status quo de la nostra llengua. Comences posant-hi una cançoneta (apegalosa), després un testimoni forà (sempre mesetari), després els textos de les etiquetes i d’altres (no es fessin mal) i, després, arriba l’hora de la veritat, quasi prèvia a la substitució total (cosa tan inacceptable com in crescendo): dir una submarca com si fos intraduïble (amb el nou iogurt catxitos cosmopolitas; gràcies al sabó blanco etéreo inventhible) o amb un accent o convencions totalment toreres (el nou “atxe esse”, torna la “athebé”); tot plegat donant a entendre que allò que és substantiu, palpable, real, és en castellà.
Fa anys vaig demanar explicacions sobre aquest viratge al 5430.cat i, diguem-ne, s’ho van passar “educadament” per l’arc del triomf, és a dir no em van respondre.
Consti, per a la sèrie, que no és una deriva inconscient ni fortuïta (per generació espontània, com volen que pensem que passa) sinó part d’un programa perquè el nou estàndard resultant de les generacions que pugen sigui, al català, el que el galaicoportunyol de la Xunta, perquè la gent del triangle de ferro de Madrit no hagi de menester subtítols. Pas, al seu torn, previ a la submissió total i fins al proper rebrot si no tenen sort.
Fa dies que Eugeni S. Reig (a les llistes Migjorn) es queixa de fenòmens perfectament anàlegs i sóc del parer que ens hauria de preocupar força, el dossier “llengua-per-la-porta-del-darrere”.
Jo no tinc cap inconvenient per estibar la corda cap a on ens convé i prescindir-ne i aprendre’n, però entenc que sobre espectadors acrítics i no prou preparats o protegits (joves, molt grans, menys alfabetitzats o inquiets) això pot devastar anys de consensos constructius i de la molt bona feina feta per la, malgrat tot, Nostra.
Una altra cosa, encara més greu, és que ens conformem amb una tele nostra quan n’hi hauria prou que les diverses cadenes respectessin la legislació i emetessin com cal, és a dir, totes en català. Però això ja són figues d’un altre paner. Ei, però ànims!
Tonet,
L’espanyol sempre és més convincent.
TV3 es carrega la llengua fa anys i no posen remi, espanyolitezen algunes paraules. Jo també m0he queixat. Tenen un “diccionari particular” que es pot llegir al seu web.
Crec que, com dius, està fet expressament, relaxar els citeris.
La majoria dels espectadors, els que queden, són acrítics. Les curses de fórmula 1, el futbols, etc.
No som capaços d’exigir els nostres drets.
L’altre dia sense anar més lluny, al programa que fan a la tarda a tv3 (més 3 que mai, a veure si algun dia som capaços de fer una reforma com cal i que passi a ser TVC amb els seus canals 1, 2, 3, etc), en el concurs sobre llengua el tema era ‘econòmic’, i després de repetir a l’inici de forma graciosa als concursants si havien fet la declaració de ‘renta’, una de les paraules que havien d’encertar era ni més ni menys que ‘arrandament’, així tal com sóna. I quan veus coses d’aquestes que passen molt sovint entre els periodistes (fa una estona, quan venia a la feina aquest matí cap a la feina, H. Garcia-Melero parlava a la ràdio de com McCain ‘s’apoiaba’ en Palin), p.e), sempre astora; no pot ser casual, és un desinterès actiu, per força.
Aubachs,
I que volien dir: arrendament? A vegades quan parlen de nogocis pregunten si es poden rentar (rentables).
Sort que són professionals de la comunicació.
I que em dius de les “pasteres” o del mal ús de la paraula liderat que la confonen amb lideratge.
Un autèntic desastre.
Així ho vam entendre, però tot el programa en general era tan surrealista que no donàvem a l’abast. I en qualsevol cas sempre està bé tenir unes quantes accions de qualsevol empresa que es puguin ficar a la rentadora, per allò de blanquejar diners, suposo…
I ja no són qüestions ‘puristes’ (el Pitarra i l’esforç pel consum cultural popular -allò del ‘català que ara es parla’ al costat gairebé ho sembla, oi?) de vegades costa d’assumir que sigui per simple incompetència (parats per aturats; per quan ‘paru’ o ‘parament’ en comptes d’atur? segur que hi estan pensant,etc.). És el camí contrari al que s’havia fet fa uns anys, quan tothom va deixar de dir ‘busón’ per dir ‘bústia’. Ara sembla que s’estigui utilitzant els mitjans de comunicació per fer el camí contrari i complir la ficció de ‘los dialectos’ de españa del franquisme. El tema em treu de polleguera (per fer servir una expressió que durarà poc, suposo…)
Interessant.
Aubachs,
Jo també tinc aquesta impressió, intentar que el català s’assembli al màxim a l’espanyol. Trenquem barreres idiotes que generen aquestes llengües minoritàries.
I això gràcies a la nostra. Quin fàstic!
Joan,
Una broma de mal gust. I els presentadors d’esports, l’únic “nacionalista” que tenen és el Barça, pateixen delirium in tremens quan parlen d’Alosno, saliven colm els gossos de Paulov.