Enric I. Canela
La inauguració ahir del curs a la UPF ha merescut un molt bon article de David Rodríguez. Amb la claredat i ironia que el caracteritzar relata l’acte, fent un cert èmfasi amb el tema de l’ús del català. La comissionada Blanca Palmada vol un acord, diu David Rodríguez, i noi sembla que el rector en vulgui parlar. Blanca Palmada vol que s’acomplexi el que diu el Govern, curiós debat. Llegiu, llegiu.
Mentre l’ABC ens delecta dedicant un article a descriure la disminució de l’ús del català docent a la UPF. Diu que des del curs 1990-91 fins ara el percentatge de classes que s’imparteixen en català ha baixat progressivament en aquesta universitat catalana, especialment des del curs 2002-2003. En paral·lel a aquesta tendència, el castellà i l’anglès han anat guanyat pes en les aules. Segons les esmentades estadístiques, en el curs 1990-1991, el primer any de marxa de la universitat, el 80,05% de les classes s’impartien en la llengua autonòmica, aquest percentatge va arribar a situar-se en el 84,75% en el curs 1991-1992, mentre que l’any passat aquest percentatge es va rebaixar fins al 61,68%. Coincidint amb aquest retrocés del català, el castellà s’ha consolidat com a llengua d’ús acadèmic. Des del curs 2001-2002 fins ara, el català ha anat conquerint noves parcel·les i ha passat de representar el 19,95% del total de classes que s’impartien en el curs 1990-91 al 32,67% del passat curs (estadístiques tancades el 20 de setembre). Aquest reforç del castellà ha anat acompanyat també d’un augment de les classes en anglès. Curiosament des que va marxar Enric Argullol. De totes formes no confio mai en el que diu l’ABC quan parla del català.
El tema dels percentatges té una explicació molt senzilla: els anys 90/91 i 91/92 podem dir que no són estadísticament significatius, ja que el nombre d’estudis i de grups era molt limitat. A més, durant els primers anys el nucli de les classes era impartit per professorat majoritàriament català (els qui arrencaren les facultats)la major part dels quals eren catedràtics. Fins i tot alguns dels professors de pràctiques tenien ja el títol de doctor, mentre que gairebé tota la resta disposaven de la suficiència investigadora. Era tot un luxe estudiar en aquell entorn, el que es va traduir amb un altíssim percentatge de gent que ha acabat al món acadèmic.
El tema de l’anglès s’introduí al curs 92/93 a la Facultat d’Econòmiques i a les assignatures optatives de tercer (no hi havia quart llavors). Fou una manera de donar sortida als “excedents” de professorat internacional que llavors començava a haver a la universitat i que estaven de passada (la majoria del professorat estranger amb vocació més permanent ara parla un perfecte català). Durant força anys fou l’única facultat on es feien assignatures en anglès, primer només a tercer i quart, després es va obrir a algunes assignatures de segon, i des de ja fa anys fins i tot s’oferien assignatures en anglès des del primer curs. Val a dir que inicialment l’assistència a aquest grup era voluntària, però en alguns casos a la pràctica i per quadrar grups alguns alumnes es veien obligats a agafar l’assignatura en anglès. Una mica com el cas dels professors que gràcies a la “política lingüística” de la Pompeu no poden donar la classe en català i han de donar-la en castellà o anglès.
Per cert, gràcies per la referència!
David,
Gràcies atu que coneixes de primera mà el tema.
Fa anys que la política lingüística de la UPF amoïna. No per l’anglès, com pots imaginar. Ara van a cara descoberta.
Enric,
Ja he opinat altres vegades sobre aquest mateix tema. Només vull dir ara que ja n’hi ha prou de mentir deliberadament amb els índexs de docència en català de les universitats.
El professor Ferran Requejo ja ho va dir en públic fa un temps a l’IEC: les enquestes són mentida. Hem d’escoltar els estudiants, i mirar les pissarres.
En el meu cas, a la UdG, els que no responen l’enquesta solen coincidir amb els que ho fan en castellà.
I sabeu què? La nostra idea de substituir les classes en castellà per classes en anglès ha fracassat: els que s’hi atreveixen són precisament els que la feien abans en català.
Meius,
Hi estic d’acord.
En el grau l’anglès és una falàcia. Català o espanyol, és el que hi ha. Tota la resta són ganes d parlar.