Enric I. Canela
L’Enginyeria Informàtica està recollint titulars. El Ministeri de Ciència i Innovació ha rebutjat una proposició no de llei en la qual se sol·licitava continguts i competències per a l’Enginyeria Informàtica. Per això, els estudiants d’enginyeria informàtica han convocat una vaga per al proper dia 19.
L’AVUI titula Revolta a les enginyeries informàtiques. La notícia diu que els col·legis professionals d’enginyers informàtics, reunits ahir a Madrid, van donar suport a les mobilitzacions convocades per l’alumnat del sector (entre d’altres, una vaga el dia 19) per reclamar que es reguli la seva professió sobre la base d’un títol universitari, com a la resta d’enginyeries. Denuncien el perill que les seves competències quedin diluïdes amb l’adaptació a Europa.
Per altra banda, El Consell de Col·legis d’Enginyers en Informàtica es personarà el proper 12 de novembre, a les 16h, al Senat, per exercir, amb el major ordre i respecte, el nostre dret d’expressió davant les Senadors i Senadors de la Comissió de Ciència i Innovació que van a votar dues mocions en què s’insta al govern a resoldre aquesta situació.
Ahir vaig escriure Tancada contra el Pla de Bolonya i estranyes idees on feia un breu comentari sobre el tema i deia: Una intel·ligent forma de saber que passa amb tot això (Enginyeria Informàtica) és llegir: Bolonya i l’Enginyeria Informàtica.
El problema d’Enginyeria Informàtica és que, amb el rebuig de donar-li atribucions professionals és marginada del tractament que reben la resta d’enginyeries i per tant es queda en la mateixa situació que la resta de titulacions conduents a professions no regulades.
És a dir, a l’Estat espanyol hi ha un seguit de professions regulades per llei (que requereixen una titulació i uns coneixements específics per ser exercida). I també hi ha professions que no estan regulades, la immensa majoria.
El mecanisme de creació de noves titulacions establert pel Reial Decret de Graus liquida la homogeneitat de les titulacions de cada facultat/escola (tot i que els llibres blancs de titulació donen unes sugerències generals són aixó, orientacions). De fet s’estimula a que cada facultat/escola s’especialitzi i destaqui allò que la fa diferent a la resta i per això justifica la seva existència (això es diu especialització competitiva). Hem de recordar que abans, el Ministeri establia uns mínims (matèries troncals) per a la mateixa titulació arreu dels centres. Això ha estat liquidat amb la LOU i el Reial Decret de Graus.
Quin és el problema? Que si per exercir d’advocat o de metge es imprescindible que tot estudiant de dret o medicina tinguin un coneixement mínim de la Constitució espanyola o d’anatomia general. si no estiguéssin regulades, no caldria establir cap mínim. De manera que avui dia, tal com estan les coses, un graduat en história per la UAB potser que hagi d’estudiar p.e. l’Imperi Romà i un altre de Granada tingui també el títol no sàpiga dels romans més del que va aprendre a batxillerat. Malgrat això, tots dos són graduats i en teoria els seus títols tenen equivalencia (dins l’Estat). Això amb un enginyer no informátic o un metge no pot ser.
Tenir regulada una professió es bo per al gremi perque implica unes garanties laborals mínimes (qué et poden demanar de fer o no, què has de cobrar i cosetes d’aquestes). No tenir-la regulada et deixa al flux i reflux del lliure mercat i del poder de la patronal.
Amb les enginyeries el que succeix és que, al estar regulades (totes excepte Informàtica (per la seva joventut i perque és més barat per als contractadors no tenir cap regulació i així tenir personal mig format i ultraflexible) s’han d’establir uns mínims és a dir “atribucions professionals”.
El problema rau en que aquestes atribucions les estan donant ALS MÀSTERS i no pas als Graus. És a dir, s’està fent una equiparació a la baixa entre els graus, perque el que abans aquests mínims estaven garantits per la Tècnica o la Superior i ara ho serà al Màster (sense beques per renda i preu del crèdit tres vegades més car que a la tècnica o la superior). I és el mateix que han fet amb altres estudis conduents a professions regulades: Dret (abans un llicenciat podia exercir, ara necessitarà fer el Màster) i els Mestres (abans podien exercir amb la diplomatura, ara necessitarà fer el Màster en educació que substitueix al Curs d’Adaptació Pedagògica). Aquesta és la tendència i la raó de base del GRAU=FRAU.
A Enginyeria informàtica l’han tractada com a qualsevol professió no regulada i per tant: ni l’han donada atribucions professionals ni el títol serà requerit per a treballar d’informàtic. Just com fins ara, però empitjora les perspectives de regulació que havien estat demanant els Col·legis profesionals. Dit això, el que demanava el PP era que fos tractada com les altres Enginyeries: un grau i un màster (al qual donar-li les atribucions professionals que potencialment haurien de tenir els actuals estudis d’EI).
Si els estudiants de professions no regulades estan rebutjant Bolonya perque el grau és un frau per la rebaixa dels continguts i garantia d’inserció laboral no precària, demanar la no discriminació és una errada, perque la solució per a la dignificació laboral de la informàtica no és estudiar un any més (grau de quatre anys) i després haver de fer un màster a preu d’or per treballar del que ara ja poden treballar la resta d’enginyeries. Es demanar un pas prferent cap al precipici. A la meva opinió, s’ha de demanar la regulació de la Enginyeria Informàtica i el reconeixement d’atribucions profesionals als actuals estudis no demanar una perllongació i elitització de la formació.
Gerasr
La Enginyeria Informàtica no té atribucions professionals ara i les altres si. És a dir, ara no és una professió regulada i com bé dius, la immensa majoria no ho estan.
Els llibres blans crec que han servit per a relativament poc i cada universitat està fent el pla d’estudis com creu més adient, com passa en la immensa majoria dels països. I això, com em sembla que també penses, està bé. ÉS el suplement del títol el que compta.
La consideració que no entenc és, perquè amb un enginyer informàtic no pot ser i en un bioquímic (no regulada) si? Certament no veig la diferència. Simplement el que hi ha és un sistema que està antiquat i que s’ha de modificar.
Jo no sé si és bo que estiguin regulades per l’Estat o que siguin el registres professionals els que acreditin la professió, com de fet, encara que estatalitzat fan els metges amb el MIR. El fet de no tenir-la regulada no implica quedar fora del flux i reflux del mercat. La regulació, per exemple, dels químics no té res a veure en si són o no contractats amb un sou o altre. Simplement el que fa es determinar quins projectes poden o no signar i alguns aspectes que impliquin peritatges. Res més. Sincerament no veig la diferència amb els enginyers. Els enginyers requereixen de la inscripció en el col•legi quan signen projectes però quan no ho fan no.
Perfectament d’acord, l’enginyeria informàtica no està regulada per la seva joventut, però també perquè els interessats no han fet la pressió adequada en el seu moment (que no era ara).
El tema dels màsters és cert, però relativament. Jo per exemple no he vist encara res que em faci pensar que els màsters tindran aquests preus. Si que estic d’acord en què cal resoldre el tema de les beques, però justament entre totes les reivindicacions, aquesta no la veig mai o si surt està en la lletra petita. D’això no he vist cap pancarta.
Pel que fa al CAP. Fa molts anys que s’havia d’haver eliminat i posar una cosa digna. És una autèntica vergonya. No es va fer per diners.
I el tema del pràcticum de Dret, que és que serà, és una cosa que existeix a la majoria dels països on funciona el registre professional.
El problema és que aquí es pretén, menys amb Medicina, equiparar el títol que dóna la universitat amb la professió i això no és així. Ni ho serà.
Les atribucions professionals de l’Enginyeria Informàtica no es resoldran ara, i penso que amb bon criteri. Justament el que s’ha de recórrer és el camí contrari i copiuar a Europa.
El problema de l’EI existia abans del procés de Bolonya i ara es vol aprofitar el moment, està bé, però no és això.
Crec sincerament que els EI estan equivocats en barrejar coses, però en aquests temes de col•legis professionals s’està equivocant el govern espanyol per no agafar el toro per les banyes. S’ha de canviar. Ho volien fer però no es van atrevir abans de les eleccions espanyoles. A mi em van dir que ho farien aquesta legislatura, el problema és que toca massa ministeris i massa lobbies.
Enric, cada cop tens menys arguments
Si a Europa es fan l’harakiri, nosaltres per no ser menys també.
Si la protesta és justa, es que ara no és el moment
Que la regulació no vol dir res
…
tu mateix. Fa temps que llegeixo el teu blog i ja he perdut la fe inicial en que el teu esperit crític no es perderia per la teva opció quasireligiosa en que la LOU, la LUC i la Ministra Garmendia són la solució per als problemes de la universitat pública. Em sap greu.
És magnífic que diguis que no has vist cap pancarta demanant beques. Això es no voler mirar i tergiversar la realitat.
Et recomano un video del youtube i si vols pots llegir també un article d’opinió d’un catedràtic de Filosofia de la UCM.
http://www.elpais.com/articulo/opinion/descomposicion/Universidad/elpepiopi/20081110elpepiopi_12/Tes
http://www.youtube.com/watch?v=yRH_DSUIzZo
Gerard,
A veure si ens entenem. Potser m’he explicat malament. En el tema de les enginyeries no tinc tota la base necessària, però si sé que a Europa funciona el registre amb les professions. Alguns col•legis, no tots, són uns lobbies que eviten que moltes coses canviïn. I ara demagògicament estan utilitzant els estudiants. Això hauria d ecanviar radicalment.
A Europa no es fan el harakiri, si et refereixes a la Informàtica perquè mai han estat en un sistema com l’espanyol. I sembla que els funciona prou bé, curiós que defenseu totes les xacres espanyoles. Jo crec que si llegeixes bé el que diu el degà de la Universitat de Deusto o l’altra cita que dono veuràs que tinc raó. I això no és cap obstacle per dir que el govern espanyol amb aquest tema ho ha fet molt malament.
El govern espanyol, que no el ministeri de Ciència i Innovació, haurà de treure un llistat de competències que acompanyaran a cada títol. Suposo que ho farà aviat.
En algun punt no em dec haver expressat bé perquè la LOU no m’agrada gens i la LUC és tot el que es va poder fer amb la LOU del 2001. Crec que la reforma de la LOU s’ha fet amb massa por i no s’ha reformat res. No tinc cap fe, ni crec haver tingut mai, ni religiosa ni res, en aquetes dues lleis.
La ministra Garmendia: si, crec que és una flor en un desert. Té fusta i crec que per poc que pugui farà coses, ara dubto que li deixin en aquesta legislatura canviar la LOU. Veurem.
Respecte al vídeo. Hi ha coses amb les que coincideixo i altres que no. Per cert la LOU del 2001 no la vaig fer jo. El tema dels preus que posa el vídeo és demagògic. Els preus s’havien de posar així perquè una llei de bases, d’obligat compliment, de fa uns vint anys, ho he escrit en algun lloc, ho va determinar així. Absurd que es munti un sidral per una cosa que fa vint anys que era vigent. El tema de les beques que comporten feina mal pagada em semblen poc admissibles i he estat en contra des de fa molts anys. En el tema de Bolonya no. Aquí veig que esteu equivocats.
L’article del professor de Filosofia de la UCM el tinc llegit, no comentat perquè ahir vaig tenir una mica de febre i no vaig estar per escriure gaire. Te coses amb les que puc coincidir i coses amb les que no. Si tinc una estona faré un breu comentari, però el que s’està discutint és un tema de models. El del segle XX i el del segle XXI. Clar jo no puc saber com s’ha de fer per formar en Filosofia, però tinc una idea de com s’ha de fer en ciències. El problema espanyol,. Que no Bolonya, és que mai ha estat capaç d’optar per una cosa concreta, copia malament i mescla coses. Si hagués copiat el sistema britànic, de debò, les coses sortirien millor. Jo he estat crític amb ‘opció adoptada, no contra Bolonya. Ara si aquest és el model amb el que ens hem d’adaptar a Bolonya, decisió democràtica perquè l’ha pres un govern democràtic (que jo no he votat), el que hem de fer és fer-ho bé.
El filòsof té part de raó quan diu que Giddens volia dir una altra cosa. Si aquí i no allà. El tema és llarg i difícil de debatre en unes línies. Depèn molt de quina disciplina tingui cadascú. Quina és la teva?
Bones, Enric
Em sap greu que estiguis malalt i potser ha estat massa beligerant el meu comentari, tot i això, crec que no només hi ha un model del segle XXI, n’hi ha un munt! i s’ha de fer la discussió amb temps, amb totes les garanties de discussió, participació i de FINANÇAMENT PÚBLIC, per tal de garantir realment l’autonomia universitària, per tal de garantir beques, per tal de garantir condicions laborals dignes als docents, als treballadors, de manteniment de les infraestructures…
(Hauries de veure com ha plogut DINS les biblioteques de la UAB amb les plujes dels darrers dies…de vergonya, tercermundista, i després aniran dient que tenen rècord de productivitat científica…)
Cuida’t i fes bondat:)
Gràcies Gerard!
Confrontar diferents opinions no és mai dolent sempre que tots ens intentem informar. Conforme guanyem informació, tenim opinions més ben formades. Jo ara sé molt més del tema de l’EI que fa uns dies. Justament avui escriure alguna cosa en base a això.
I amb aquest comentari que fas ara estic al 100% d’acord.
Potser en algun punt no m’he expresat bé. Models per al segle XXI hi ha molts, el que passa que estem en un context que ens porta i no som Andorra, caurem de forma imparable. El que jo defenso és que cal lluitar per aplicar el model que ens obliga de la millor manera possible perquè no tenim res a fer. El model té coses bones inqüestionables (altres potser ho són) i cal aprofitar-les.