Enric I. Canela
He llegit una sèrie de 5 preguntes i respostes en un diari de Sevilla sobre Bolonya. ÉS interessant traslladar-ho al context de casa nostra.
- Per què cal estar a favor de Bolonya o per què en contra? El Pla Bolonya o Espai Europeu d’Educació Superior és una reforma imposada des de dalt que no s’ha debatut amb la comunitat universitària. Suposa privatitzar la Universitat Pública (liberalitzar la docència de cinquè curs de la Universitat pública, que se substitueix per un màster que es pot donar dins i fora de la universitat pública) i elititza l’educació superior (la matrícula dels màster és més cara que la del cinquè curs).
Es tracta de liberalitzar la docència del cinquè curs. La majoria de les llicenciatures de Catalunya tenen quatre cursos i les diplomatures tres. No cinc. Si parlem de crèdits les llicenciatures tenen 300 i les diplomatures 180. D’aquests, el 10% són de lliure elecció. Normalment coses bastant inútils que els estudiants han d’omplir com poden er poder acabar la carrera. O sigui 270 i 162 efectius en quatre i tres anys, respectivament. Ara en faran 280 en quatre anys. Està clar que això és una privatització elitizant., - Esta la Universitat preparada per a aquest canvi? Sembla que els rectors si estan preparats per afrontar els canvis de l’Espai Europeu d’Educació Superior. La resta de la comunitat universitària, per contra, potser no …
Aquesta resposta no necessita excessius comentaris. No veig quina gran preparació necessito jo per fer el canvi. De fet, qualsevol professor mínimament format pot reduir les seves classes teòriques, eliminar power points, i intentar fer participar més als estudiants. Els estudiants ho agraïran. - Quins efectes tindrà Bolonya sobre les ensenyaments universitaris i els seus continguts? Al marge dels canvis en el mètode docent que comportarà el nou model d’educació superior (que estan per veure), els nous plans d’estudis reduiran el nivell de formació dels graduats sense màster (4 anys) respecte als actuals llicenciats (5 anys).
Em sembla que això ja ho he contestat abans. Es faci la carrera en quatre anys o en disset, una llicenciatura passarà de 270 crèdits de la titulació a 280 i una diplomatura de 162 a 280. Una reducció espectacular. - Això suposarà la renúncia a ensenyaments tradicionals de la Universitat? Això dependrà del professorat i aquesta reforma, com no podia ser d’una altra manera, no obliga al professorat a canviar el mètode docent.
Bé, doncs és clar, depèn de cada titulació. Com ara. Hi de bones i de patètiques. - Comporta Bolonya una privatització de la Universitat en la seva aplicació? Sí. El Pla Bolonya suposarà una privatització de la Universitat tant en docència com en recerca, on les empreses estan entrant amb força. Coincideixen amb els interessos empresarials en recerca amb l’interès general de la societat a la qual s’ha de la Universitat pública? No és habitual, algunes vegades, fins i tot, s’enfronten. Llavors, per què posar la Universitat pública al servei de les empreses, per exemple, que investiguen en desenvolupament armamentístic?
Això si que ho fem molt. Estem tot el dia pendents del que vol el ministeri de defensa. Al meu departament tinc un despatx específic per als directius del Banc Santander i un altre per als d’El Corte Inglés. El meu departament és el que més volum de recerca té de la UB i té contractes amb l’empresa i amb l’administració, des de fa vint anys (com a mínim). La proporció sempre ha estat petita respecte a la que fa amb projectes competitius. Normalment empreses farmacèutiques, d’alimentació, etc., les pròpies del nostre àmbit científic. Quanta més recerca d’aquesta es faci, millor per a nosaltres i millor per al país. Alguns estudiants quan acaben troben lloc de feina, malauradament pocs. Una desgràcia, seria molt millor que no féssim res d’això i que ho fessin tot a França. Els grans problemes que tenim en l’àrea reservada a les armes biològiques és enorme.
Ja es veu que no anem bé. Sempre he dit que la reforma de Bolonya necessitava que les coses s’haguessin fet millor, però el que no acabo d’entendre és que encara algú pugui dir tantes barbaritats en un espai tan curt. El drama és que hi ha estudiants que s’ho creuen.
Afegit posteriorment: Ramon, amb el seu comentari, m’ha fet adonar de l’errada que he fet parlant de 280 quan són 240. El cap té làpsus. Disculpeu, però no fa variar la idea que volia donar.
A la pregunta 4, no tinc pas tan clara la resposta. De veritat, si es vol anar a un model centrat en l’aprenentatge de l’estudiatn, un professor pot negar-se a seguir el que la Universitat estableixi? La llibertat de càtedra és una cosa, no seguir els procediments i mètodes que facilitin l’aprenentatge de l’estudiant n’és una altra.
Caldria reflexionar-hi més.
Benvolgut Enric,
Gràcies. Quanta desinformació i intoxicació..
M’ha agradat molt la fina ironia sobre l’excés de power’s point’s (quina plaga……) i les armes biològiques…… Diaris, maleïts mals periodistes..
Salutacions
Andreu
Miquel,
Jo la tinc clara, la resposta, el resultat no. Crec que el professorat no pot negar-se, la llibertat de càtedra no té res a veure.
El tema és si tenim mecanismes de control o si els volem aplicar. Què es fa quan un professor no compleix amb les directrius. Quan els programes entre assignatures no estan coordinats, etc.
Cal reflexionar més sobre el govern de la universitat. Aquesta és la clau. Resolt això, la resta és qüestió de temps.
Andreu,
És que comença a ser massa les rucades que s’arriben a dir. El problema és que el canvi de Bolonya al final no millorarà res. Molt soroll per no res. Tot per uns governs porucs per reformar el que s’ha de millorar.
Un molt bon comentari, Enric.
Només dues observacions:
1) Pel que recordo, els nous graus són de 240 crèdits. Per tant, la reducció respecte les llicenciatures és una més gran del que dius i l’increment de les diplomatures menors. Però no invalida en absolut la teva reflexió, que em sembla molt encertada.
2) Respecte a la llibertat de càtedra, coincideixo amb en Miquel Duran. Cal que els mètodes docents (que penso han de ser establerts per les Facultats) se segueixin. Es pot donar un cert marge de flexibilitat (una assignatura com Història Econòmica té “necessitats docents” diferents d’una d’Estadística o de Matemàtiques), però un cop s’han fixat les regles aquestes s’han de complir. Si no, el caos serà total, i mentre uns quants intentaran adaptar-se a Bolonya i fer classes més participatives, els altre seguiran amb els mateixos apunts de fa 25 anys.
Ramon,
Tens raó. Una errada que ni sé perquè he fet. Ja no sé on tinc el cap. I mira que he programet nous títols.
De fet el caos respecte al que cadascú explica és vell. Entre la mateixa assignatura entre grups i entre assignatures que encavalquen contiunguts i se’n deixen d’altres.