Enric I. Canela
ESADE obrirà el seu campus de Sant Cugat el proper 2 de febrer. Tindrà capacitat per a 1.500 alumnes i ha suposat una inversió de 26 milions d’euros. El campus forma part d’un projecte més ampli que inclou també el parc empresarial Creapolis i una residència d’estudiants, amb un pressupost de 70 milions i en el que participen també altres empreses.
A ell es traslladaran els estudis d’Administració d’Empreses, els màster de Bolonya i l’educació per a executius, principalment, i el recinte suposa la confirmació d’ESADE en la seva aposta per Bolonya, ja que l’edifici docent està dissenyat per facilitar el treball en equip i la interacció entre docents i estudiants.
El director general d’ESADE, Carlos Losada, va insistir en l’aposta del centro per l’Espai Europeu d’Educació Superior, conegut com a procés de Bolonya.
Curiosament les universitats privades s’estan adaptant ràpidament al’Espai Europeu d’Educació Superior mentre les públiques més lentes van com a mínim un any endarrere. A sobre hi ha una oposició interna, petita però, ja se sap que a vegades un refredat et deixa una mica tocat, que impedeix fer les coses com cal. Sembla que els opositors fan el joc a la privada. Amb el temps se n’adonaran.
Amb finançament el que tu vulguis, sense és el suicidi de la pública. La privada clar que pot! (ràtio alumne-professor, estudiants benestants, diners)!
Joan,
És cert. Però també que el sistema de Govern permet tant seleccionar als estudiants com fer fora al profesorat inútil, que de tot hi ha.
Finançament i rendiment, dues coses inseparables.
Entenc Enric que canviaries la teva plaça de funcionari per una de professor precari per poder demostrar la teva utilitat al sistema? (amb tot el respecte!)
Segons l’AGCS que afirma que cal limitar el finançament públic per a no afectar a la lliure competència entre universitats públiques i privades, és evident que la universitat privada es lença de cap al nou model. Està fet per a ells!
Miralvent,
Jo ara ja no canvio res. Després de tota la vida jo soc dels que en una empresa li dirien que amb el meu sou pagarien més d’un precari. Jo ja no puc començar a lluitar.
L’AGCS dirà el que vulgui, evidentment i algú altra al que he fet referència, però això no va per aquí. Que més voldrien alguns. El model públic aquí no el toca ningú. Potser els enemics són els que ho converteixen tot en un desgavell mentre es posa de manifest que la privada funciona. Els problemes, i grossos, són el sistema de finanáment, govern i retiment de comptes, Bolonya no.