Enric I. Canela
Ahir vaig tenir un sopar debat en el que jo havia de parlar, vaig arribar a casa a hores de no escriure i per això em vaig quedar amb les ganes d’explicar algunes coses.
Hi ha hagut tancades d’estudiants a Geografia i Història, a Dret de la UB i a Ciències de l’Educació de la UAB. També s’hi van sumar uns 20 professors. A la UAB van trencar la porta del rectorat en una mostra més del pacifisme que habitualment exhibeixen en aquella universitat. Mentre tots els grups del Parlament han donat suport explícit al conseller de Universitats, Josep Huguet, i als rectors en la posada en marxa del pla Bolonya en aquest moment de forta oposició. El PP va demanar, el desallotjament dels estudiants tancats i ERC va recriminar-los que no hagin esgotats les vies del diàleg. Quin? Si no volen parlar, volen aturar el procés.
Avui és un dia en el que s’ha convocat una manifestació a les vuit del vespre a la Plaça de la Universitat. Vilaweb recull molt bé els fets d’ahir i com es prepara el dia d’avui: Els contraris a Bolonya augmenten la pressió amb tancades, referèndums i la convocatòria de la manifestació a la Rambla amb el lema El lema de la marxa serà ‘Bolonya s’aplica a cops de porra’.
Volen baixar per la Rambla i no tenen permís. Els han dit que no ho permetran
Sembla que aquest col·lectiu minoritari de PDI i PAS de les universitats catalans, uns 600, pretén encapçalar la manifestació. Naturalment no seran els 600. A l’Assemblea van anar uns 150.
El vicerector Joan Elias va dir que les noves tancades d’estudiants superaven la capacitat de control i d’ordre de la universitat i que eren responsabilitat del govern, que és qui té la capacitat d’enviar-hi els mossos. Tot i reconèixer la seva responsabilitat, Joan Elias considera que la solució supera les possibilitats de la universitat i que s’ha convertit en un afer del govern, que té més capacitat d’ordre. També que els alumnes mobilitzats eren una minoria: ‘un grup radical d’estudiants que no accepta el diàleg i que imposa mètodes violents i coercitius a la resta de la comunitat universitària’. Va dir també que s’està treballant per garantir el ple funcionament de totes les facultats i que “si és necessari” avisaran els Mossos. El rector va dir que no s’avisaria als Mossos si no s’interrompen les classes.
A la Facultat de Biologia, on m’estic, els estudiants han demanat que no es facin classes, han dit que informaran als estudiants. Nosaltres, lògicament, anirem a donar classes. No estem de vaga. Veurem si els piquets informatius, deixen entrar als estudiants o no.
Increïble…
Tot això ha estat el pa de cada dia a la UAB durant molts anys, sense que ningú mogués un dit o, fins i tot, mostrant-hi simpatia. La novetat és que, gràcies a què hi ha una important facultat al bell mig de Barcelona, ara se n’assebenta tothom. No és casualitat que l’epicentre de la protesta sigui la Facultat de Geografia i Història. Al final hauran de tornar a la política d’èpoques pretèrites, de situar la universitat ben lluny de la ciutat…
Benvolgut Enric,
Els mecanismes de representació establerts no estan servint per posar remei al conflicte. No per minoritari deixa de ser conflicte. Cal una resposta immediata dels Claustres (si la representació en aquests sorgeix d’una abstenció molt elevada, cal també posar-hi remei). No crec en les asemblees, però estic veient que per la part institucional hi ha incapacitat manifesta. Encara que tard, penso el que he dit: tornar protagonisme als Claustres i equips de govern. Han d’assumir el lideratge argumental. Altrament, em temo putrefacció de la situació: aldarulls, acció-reacció, desprestigi de les institucions…i amb la situació econòmica actual, el conflicte es pot extendre.
Salut i independència!
Cordialment,
VG
Júlia,
Haig de dir que avui els piquets informatius, al matí, s’han comportat amb correcció fins allà on jo sé.
David,
Així és, sempre han buscat un protagonista que no poden tenir sense fer aldarulls. Només cal escoltar els discursos.
Victòria,
La representació estudiantil no funciona bé. La culpa és bastant nostra. En algun moment algú va pensar que viuria més bé tallant els mecanismes de participació de les associacions i es va equivocar. Cal fer canvis urgents encara que aquest problema se solucioni, que ho farà ràpid.
Cal estar preparats per a un altre moment.
Amb tot, els equips de govern estan mancat d’eines. Alguns tenen capacitat de reacció, però poques eines.
En aquest conflicte els equips de govern han dormit un somni profund molts de temps. La gran preocupació, el gran tema, era formal. Les competències transversals i altres imbecil•litats semblants. No es van adonar d’on raïen els gran problemes.
Enric,
certament he sentit el mateix dels piquets.
Salutacions.
Júlia,
Si, amb excepció de GiH a la UB, crec que la resta molt bé.