Enric I. Canela
Llegia que el proper curs es deixaran d’impartir a les universitats públiques catalanes uns 30 màsters adaptats a l’espai europeu d’educació superior que no han tingut prou demanda. Els màsters públics – molt més barats que els privats – han de tenir com a mínim 12 alumnes per als títols de recerca i 15 en els professionalitzadors. Molts no han superat aquestes xifres, però s’ha deixat un temps de marge perquè es consolidin si són estratègics per a la universitat. En algun cas, màsters de diferents universitats es fusionaran. Des del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa expliquen que els agradaria que es suprimissin encara més títols de màster, perquè consideren l’oferta actual excessiva i molt generalista.
Tenen raó. Els màsters no necessàriament han de ser interuniversitaris, la majoria de les vegades no cal, però han de ser repensats per les universitats.
Estic d’acord amb la teva anàlisi, però també demanaria que el mapa de màsters es racionalitzi un cop s’hagi acabat la implantació dels nous graus de Bolonya, no pas ara. Durant dos o tres anys es viurà una etapa transitòria en què els màsters estan orientats a llicenciats, no pas a graduats.
Dintre de tres anya, i dos més encara més enllà, serà el gran moment de racionalitzar, planificar i tancar. Mentre tant, cal tenir una mica de paciència. Es va començar la casa bolonyesa pel sostre.
Els Masters, tal com han quedat, són un nyap. No resulta estrany que no s’hi avinguin els elements implicats. I desvirtuen la universalitat de l’ensenyament superior, tendint a discriminar novament, amb força, el públic del privat. També en això recula la democràcia.. I sí, no es pot començar la casa per la coberta superior, però tampoc s’ha de refer sense saber si és el que millor s’hi adequa. Tot és mal que mata!!
Miquel,
Com sempre, tens tota la raó. Es va començar la casa per la taulada. Fins d’aquí uns anys, mínim tres, no tindrem un bon escenari.
De totes formes cal eliminar algunes coses, encara queden molts personalismes en aquest tipus de formació.
Margarida,
Hi ha una mica de tot. El problema, com li deia al Miquel, és que hi ha uns personalismes – corporativismes departamentals o de grups, que la universitat no sap eliminar.
Per altra banda cal esperar. Els màsters hauien d’haver tingut una normativa transitòria i no s’havia d’haver fet el que s’ha fet.