Enric I. Canela
Avui l’amic Salvador Garcia-Ruiz publica un intel·ligent article, Protestes repartides, al seu bloc.
Parteix de les protestes produïdes a Londres a causa de l’increment del preu de la universitat. Les crítiques van contra qui ha pres la decisió d’apujar-les i no contra qui és responsable de crear les circumstàncies per tal que sigui inevitable. Com si critiquéssim al cirurgià per una amputació inevitable i no al responsable de la gangrena.
La reflexió de Salvador Garcia-Ruiz li porta a la situació de la Generalitat. Diu, referint-se a possibles protestes davant del que ens vindrà a sobre: “enlloc de manifestar-se només enfront el Govern que ho facin també davant els partits tripartits (per la seva responsabilitat en la situació actual de les finances de la Generalitat) i davant la Delegació del govern espanyol (per l’espoli fiscal que ens impedeix millorar el benestar i prosperitat dels catalans)”.
Certament, cal reivindicar el que creiem que hem de reivindicar, defensar el que creiem que hem de defensar, però no matem al missatger i arribem als pactes necessaris. No ens carreguem encara més el país.
Malauradament, crec que Salvador Garcia-Ruiz té raó quan diu: “Per cert, la retallada serà gran i això agreujarà la recuperació econòmica de Catalunya”. Tret, és clar, que les mesures siguin molt selectives i la cultura del subsidi passi per davant de l’enfortiment de l’economia del coneixement.