Màrius Rubiralta i la governabilitat de les universitats

Enric I. Canela

Màrius Rubiralta, secretari General d’Universitats del govern espanyol escriu al El Periódico un article que titula La nova governança universitària. Estic completament d’acord amb el contingut de l’article, si bé cal recordar que les competències per canviar el model i millorar tot el sistema estan a hores d’ara en mans del Parlament espanyol que ho hauria de fer a proposta del govern espanyol. Al 2006-2007 es va perdre una oportunitat d’or per fer-ho. Ara el moment polític no deu semblar l’adequat. Suposo que Màrius Rubiralta no pot fer-hi més. Anem tard i malauradament el nostre Govern no en té competències legals.

Reprodueixo l’article.

Des de la meva sortida com a rector de la Universitat de Barcelona i la meva incorporació al Ministeri de Ciència i Innovació, primer, i al Ministeri d’Educació, posteriorment, com a secretari general d’Universitats, he assistit a tres moments importants en relació amb la governança a les universitats públiques.

El primer, quan es va publicar el llibre blanc de la Universitat de Catalunya, un document d’ampli consens dels rectors de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), que va aixecar expectació fins i tot fora de Catalunya. Hi apareix una àmplia anàlisi de les debilitats de l’actual govern de les universitats i s’apunten mesures de millora i modernització.

No obstant, i de manera gairebé simultània, el Govern català va posar en marxa un procés d’anàlisi paral·lela liderada pels consells socials, dirigit en principi a avançar en la que hauria de ser la nova llei catalana d’universitats, les conclusions de la qual en matèria de governança han quedat reflectides en un document que ha vist la llum a conseqüència d’una polèmica votació celebrada al claustre de la Universitat de Barcelona el 17 de desembre passat. Arribats a aquest punt crec que és necessari recordar que no s’avançarà en la modernització universitària ni en la millora de la governança mitjançant confrontacions al si de la comunitat universitària ni amb simplificacions interessades de la complexitat del procés.

Un segon moment ressenyable, que va donar lloc a una certa preocupació en medis universitaris, va ser la presentació per part de la CRUE-CYD (conferència de rectors) d’un informe sol·licitat des de la secretaria d’Estat d’Universitats el maig del 2008, on, a partir d’un treball de camp, es feia una anàlisi de la situació i s’oferien un conjunt de recomanacions al voltant de la governança i el govern de les universitats. Els avanços de l’estudi es van exposar en els cursos d’estiu de la UIMP i després en una presentació pública, quan el document encara no havia estat analitzat pels responsables de l’encàrrec.

Voldria, en tercer lloc, subratllar l’esforç realitzat des de la Secretaria General d’Universitats en la modernització universitària: prenent com a referència l’Agenda Europea per a la Modernització de les Universitats del 2006 i el 2007, desenvolupant la llei orgànica 4/2007 per la qual es modifica la llei d’universitats del 2001 i ordenant el procés de modernització amb una estratègia oberta i participativa d’acord amb els reptes de l’educació superior a Espanya. Aquesta proposta, coneguda com a Estratègia Universitat 2015 (EU2015), presta especial atenció a la governança, encara que el calendari per abordar aquesta qüestió ha hagut de superar dificultats afegides, com les derivades de la crisi socioeconòmica.

La governança universitària és indissociable d’aspectes com el finançament i la rendició de comptes, igual que està estretament vinculada amb la dimensió social, en especial amb la política de beques i ajudes, i amb les polítiques del pla nacional de R+D+I pel que fa al finançament competitiu en investigació i innovació. En aquest sentit, s’ha de ressaltar que el nou finançament universitari té un full de ruta a executar inicialment dins de l’horitzó de l’EU2015, encara que ajornat en alguns dels punts fins al 2020 com a resultat dels plans d’austeritat acordats pel Parlament espanyol.

Aquest document es va aprovar per consens l’abril del 2010 en presència de tots els rectors i consellers autonòmics de l’àmbit d’universitats. S’hi incorporen elements de governança relacionats amb el finançament i el control de l’eficiència de la gestió, així com amb la construcció d’un sistema integral d’informació i l’establiment d’un model de comptabilitat de costos per a les universitats o la generació d’una política d’acostament de la universitat al seu entorn local i territorial, un objectiu al qual respon el programa de Campus d’Excel·lència Internacional.

El Ministeri d’Educació tampoc ha descuidat un altre aspecte capital de la governança, entesa com a govern del conjunt del sistema universitari, i hi ha incorporat un Consell de l’Estudiant Universitari com a conseqüència de la pròxima aprovació de l’Estatut de l’Estudiant Universitari per part del Consell de Ministres.

La governança s’ha d’ocupar igualment de l’encaix dels departaments, facultats, escoles i instituts universitaris, igual que els instituts d’investigació, hospitals veterinaris, parcs científics i fundacions de formació i extensió universitària, entre altres, amb el govern de la universitat. Una comissió d’experts hi treballa dins de l’EU2015. La governança entesa com el paper dels càrrecs unipersonals, especialment del rector, també és motiu d’estudi.

S’ha de concloure, doncs, que la trivialització i simplificació del procés de modernització de les universitats, fent servir només la governança, és un mal favor que se li fa a la universitat i a la societat.