Enric I. Canela
Avui El País publica Académicos denuncian el estatuto que “burocratiza” la Universidad. Bé, no podia ser altrament. La tradició espanyola és la de fer reglament molt llargs, plens d’articles i preceptes. Ja va passar amb la llei de la Ciència,la Tecnologia i la Innovació.
A mi sempre em passa el mateix, que trobo aquests documents molt llargs, difícils de seguir i que tenen tendència a tallar l’autonomia universitària.
Les crítiques vénen de dues bandes, sempre, els que volen un sistema poc regulat i els més “sindicalitzats” que volen reglaments que garanteixin un seguit de coses al personal.
Jo em vaig llegir el document fa uns dies. No faig escarafalls. És un document amb el que coincideixo en la majoria de les coses però no sé si calia escriure-les. Suposo que cal dir quins són els deures i els drets del personal, però no sé si amb tant de detall. Al meu entendre, si la universitat fos autònoma de debò i fos finançada en funció de costos reals i resultats, després de retre comptes, de debò, només caldria parlar de màxims docents. Ja s’encarregaria de dir el finançador quins resultats demana i la universitat ja decidiria com fer-ho.
Dic de màxims docents per evitar sobrecàrregues en aquelles universitats que fan poca recerca. Jo, per exemple, no veig que una persona que no es dediqui a la recerca i no faci gestió, hagi de limitar-se a fer 240 hores a l’any de docència i 180 d’atenció a l’estudiant (o similar). D’aquests, malauradament, hi ha uns quants. Ara bé, quin és el límit raonable? Segur que per a aquestes persones bastant més alt.
Jo crec que el grau de llibertat, amb els límits que imposi la lògica marcats pel decret, ha de ser molt ampli i que les universitats han de poder decidir realment sobre el personal en funció de les seves capacitats i resultats.
Ha de ser la gestió una raó per pujar de nivell dins de la carrera professional? Bon debat. Jo crec que sí, sempre que el seu pes estigui equilibrat. Trobo demencial, per posar un exemple fàcil, que a un cap d’estudis no se li valori ocupar el càrrec en la seva promoció. Qui ho farà si no té cap valor? No és important per a la universitat?
Ens trobem a vegades dins la universitat amb persones enormement valuoses per a la recerca que mai no volen ocupar-se de res, que ho facin els altres. Si són bons, em sembla bé que això es tingui en compte, però algú ha de fer allò que els no fan. Ells tindran un tipus de recompensa, a banda de la promoció, que va per altres vies. Res no és totalment blanc o negre. Potser passar per la gestió universitària, mínimament, ajudaria a alguns a entendre que una universitat té moltes potes i que totes són necessàries per mantenir l’equilibri.
El que m’espanta, és llegir que el secretari general d’Universitats del Ministeri d’Educació digui que l’esborrany està en una fase inicial. S’avia d’haver aprovat a poc de començar la legislatura. Al pas que anem, acabarà la legislatura i no s’haurà fet. Jo no acabo de veure que això sigui normal. Potser arribarà el canvi de govern i tornarem a començar. Clar que el canvi de la llei que regula les universitats és més que probable.
Jo a nivell universitari no puc donar cap opinió.
Només que l’Estatut que va sortir del TC va sortir retallat en la part més dura pels catalans i per això el Sr.Mas no ha volgut fer aquest desplegament tan criticat per alguns partits, com erl PP, PSC, Cs, per la retallada de la nostra cultura.
També vaig sentir els medis de comunicació que l’Estatut estava o està encara en Estrasburg, i que ho veien favorable als catalans, ja que TC caducat no podien dictar res. I a més estava tot molt confòs i calia mirar, punt per punt i que no respectaven el Drets Humans pactats en Roma.
I que els juristes catalans junt amb els juristes internacionals tenien que fer una valoració i una bona revisió de tot.
Aquest estatut és una normativa laboral. No hi ha relació. Aquest no anirà al TC.