Grans deficiències espanyoles en competitivitat

Enric I. Canela

Fa uns dies el World Economic Forum va publicar The Global Competitiveness Report 2011-2012. Del perfil d’Espanya destaca el següent:

Espanya recupera una mica de terreny per col·locar-se aquest any al lloc 36è, després de dos anys de forta caiguda que la van portar a caure des del lloc 29è el 2008-09 a lloc 42è l’any passat.

Els avenços d’aquest any poden atribuir-se a lleus millores en algunes àrees mesurades per l’Índex, així com a un deteriorament en el funcionament d’altres economies que estaven classificades per davant d’Espanya.

Malgrat una lenta recuperació econòmica i un afebliment important de l’estabilitat macroeconòmica (passant de 66è a la posició 84è), el país ha aconseguit millorar el seu rendiment gràcies a una major utilització de les TIC (passa del lloc 29è al 24è) i la seva resistència en termes d’inversió en R+D i capacitat d’innovació. Serà crucial per a la seva futura recuperació i transformació econòmica, que tant necessita, millorar encara més aquests factors que fomentin el creixement.

En general, l’avantatge competitiu d’Espanya es veu obstaculitzat pels desequilibris macroeconòmics. El seu dèficit públic molt elevat i creixent (134è), el seu alt nivell de deute públic (108è), i la seva perdurable molt baixa taxa d’estalvi estatal (83è) han causat un gran malestar en els mercats financers i que estan asfixiant l’accés als recursos financers -tant en inversió de capital (85è) com en l’accés als préstecs (99è) – posant així en perill els plans d’inversió futurs. Recuperar l’estabilitat macroeconòmica no només per la disminució del dèficit públic, sinó també mitjançant l’adopció de les reformes necessàries per impulsar el creixement ha de ser una prioritat en el curt termini.

Les rigideses en el mercat de treball (134è), tant en termes de contractació i acomiadament (137è) com en la desconnexió entre la fixació dels salaris i els nivells de productivitat (126è), que tant han erosionat la competitivitat internacional en la dècada passada, són preocupants. Aquestes rigideses no li han permès adaptar-se ràpidament després de la crisi econòmica i l’esclat de la bombolla de la construcció, i han deixat una part important de la població activa sense feina.

D’altra banda, tot i les altes taxes de matriculació escolar (Espanya és el tercer en la secundària i 18è en el nivell universitari), l’inadequat sistema educatiu sembla que no proporcionen a una gran part de la població les habilitats necessàries per participar en una economia cada vegada més basada en el coneixement.

Mentre que Espanya encara pot aprofitar la gran dimensió del seu mercat (13è) i les seves infraestructures de primera ordre (12è), corregir aquestes deficiències estructurals tot desenvolupant més el rendiment de la innovació serà crucial per al creixement econòmic sostenible del país.

Estic segur que el cracks que regeixen l’Estat coneixen aquestes deficiències. La pregunta és: per què no són capaços de fer alguna cosa correcta en lloc de posar pedaços?