Enric i. Canela
Aquests dies no puc publicar res. Sóc a una reunió científica a Sant Sebastià, al 5è Fòrum científic de CIBERNED. Malgrat això, vaig seguint a través de la xarxa el que va passant al món. Els que sou del ram ja sabeu que això dels congressos és tancar-se i aïllar-se però Internet ens ajuda a saber què passa.
Aprofito aquest espai de temps per parlar del pressupost de la UAB. L’altre dia vaig poder escriure La universitat està en el punt crític. Poc hagi d’afegir-hi més que la crònica i un breu comentari al final.
Llegeixo que el vicerector econòmic de la UAB, Joan Gomez, ha dit que els pressupostos que el consell de govern ha aprovat aquest dijous s’adapten a la realitat actual. La UAB ha aprovat un pressupost de 297 milions d’euros per aquest 2012, uns 34 milions d’euros menys que l’any anterior. Segons Gomez, això comportarà una retallada de 10,5 milions d’euros en despesa de personal, que podria acabar amb alguna no renovació de professor associat. El vicerector ha explicat que aquest matí també s’ha aprovat la creació d’una comissió amb pluralitat absoluta que proposarà on aplicar les retallades.
L’aprovació s’ha portat a terme mentre al mateix edifici del Rectorat unes 50 persones, entre professors, personal i estudiants, es manifestaven contra l’aprovació d’aquests comptes. Des del comitè d’empresa no entenen com s’han pogut aprovar uns pressupostos que, segons diuen, comportaran unes retallades de, com a mínim, 11 milions d’euros en despeses de personal. La secretària del comitè, Sònia Sánchez, assegura que els pressupostos quedaran en paper mullat perquè el Govern té previstes més retallades.
Ahir unes 35 persones, entre professors i personal, es van trobar l’edifici del Rectorat tancat i no el van pogut ocupar per passar-hi la nit. Tenien previst dormir dins l’edifici com a protesta per les retallades. Era una protesta que es feia aprofitant que el consell de govern de la Universitat havia d’aprovar els pressupostos del 2012 a l’endemà. La secretària del comitè d’empresa de la UAB, Sònia Sanchez, considera inversemblant i lamentable trobar-se amb les portes tancades. Els professors i docents decidiran en assemblea si passen la nit al ras o ocupen alguna facultat.
No sé que hauran fet, però si Sònia Sánchez troba això inversemblant és que té un problema. Si es volen tancar en algun lloc que es tanquin a La Moncloa i no facin encara més despesa a les universitats embrutant tot. Crec que cal reaccionar, però sembla del gènere idiota atacar al Govern que no té diners i dir-li que retalli escoles bressol i no universitat, en el fons és això. Les reaccions han de ser de lluita política contra una situació que no es pot aguantar, contra un sistema que ens ofega. Si cal atacar al Govern és per la seva incapacitat d’agafar els recursos que són nostres de Madrid. Fer el pallasso dins les universitats és inútil i car. Potser fent això algunes organitzacions sindicals i alguns grupuscles es pensen que fan alguna cosa útil o s’autojustifiquen. No, que descansin, no fan res que sigui útil o com a mínim útil en aquesta vida, potser en el mes enllà els ho premiaran.
Ostres Enric,
mai t’havia vist amb una resposta tant contundent.
Estic força d’acord amb tu, molta gent no s’adona de quina és la situació.
Molt em temo, que les persones que viuen de les universitats, poques no tenen una visió de la realitat poc acurada. Sobretot abunda persones que pensen que l’adminsitració té una maquina de fer diners.
Peró encara més estúpid aquelles que no s’han adonat que l’epoli de més de 16.000M€ alguna conseqüència hauria de tenir.
Enric,
Efectivament: ni fan ni deixen fer. La proposta inicial dels meus col·legues sindicals era que la rectora acampés davant la Generalitat en senyal de protesta (‘plantar cara’, en diuen). És una mostra més de la impotència dels nostres sindicats davant d’una situació que els supera (i ens supera a tots). Entenc que els toca fer el paperot i fer veure que s’ho creuen, sobretot perquè estan instal·lats en una lluita intersindical que consisteix a veure qui és més combatiu. Ara, així no sortirem del pou en què som.
Manel,
És que això ja passa de la ratlla. Quatre beneïts que perquè van a la universitat o s’estan allà, es pensen que el món ha de posar-se als seus peus.
Quan el país està a la ruïna ells viuen en un autisme insuportable.
esperen que en dos dies es canviïn les coses que no han canviat en 30 anys.
la universitat no ha estat una prioritat mai, no ho serà ara en temps de crisi. Bé, cal dir que ens estan tractant millor que a altres.
Xavier,
Realment les rucades que arriben a fer aquests personatges són de pel¨3lícula. Seria còmica si no fos perquè la situació és molt dura.
Els sindicats de les universitats no serveixen per plantejar coses racionals.
En els anys que porto, molts, no he vist mai els representants del PAS al consell de govern parlar d’altra cosa que dels seus problemes. Mai no parlen de problemes de la universitat que no siguin els del col·lectiu. Confonen un consell de govern amb una taula de negociació.
Bé, haig de separar una persona, que ja va dimitir, que parlava amb una racionalitat extraordinària. Va dimitir perquè crec que no podia més.