Enric I. Canela
La Vanguardia publica avui un reportatge sobre estudiants estrangers a les universitats catalanes. Explica que la Unió Europea ha fixat el 20% d’estudiants internacionals com a objectiu. Aquí estem al voltant del 5%.
L’objectiu no són els estudiants Erasmus perquè, com bé diu el diari, la tria té a veure amb motivacions no acadèmiques. L’objectiu són els màsters i el doctorat.
Podeu llegir l’article, més llarg al diari en paper, però les coses estan ben clares. Per aconseguir estudiants de doctorat cal actuar a nivell de màster i els màsters, per aconseguir atreure estudiants que no siguin llatinoamericans han de ser en anglès. Cada dia es fan més màsters amb assignatures en anglès, però encara pocs poden cursar-se en la seva totalitat en anglès.
L’objectiu no és fer els graus en anglès, és fer els màsters, dedicats o no a fer la tesi doctoral, en anglès.
És necessari i forçós… Tanmateix…
D’aquí quatre dies, l’anglès ens esborrarà del mapa, potser abans que l’espanyol.
Si esdevingués una mena de Koiné es podria acceptar. Però…segur que la llengua de l’imperi britànic dominarà el món.
Ara per ara, no hi ha res a fer. Fins i tot la llengua francesa, -qui ho havia de dir al segle dinou!! -, aquella llengua de moda a totes les corts i a tots els ambients “fins” s’ha vist arraconada per l’anglesa…
Assumpció,
Cal anar ràpid. La llengua dels màsters de mínim prestigi serà l’anglès, sens dubte. Per a nosaltres és molt més perillós l’espanyol. Molts estrangers, quan no hi anglès, el demanen. L’anglès no serà mai llengua de comunicació i cultura a Catalunya, serà lingua franca. L’espanyol ens pot eliminar.
Tenim diversos problemes per a que els màsters funcionin en la mesura de ser atractius per a estudiants DE QUALITAT a nivell de màster:
a) l’idioma ha de ser anglès. La trampa del castellà ens autolimita a sectors sudamericans (i no tots), oblidant els paisos europeus, els de l’est (!!!), els emergents que son els principals actius en aquests moments (Xina, India, Brasil) i els paisos de l’Africa i Asia, on malgrat tot hi ha de vegades finançament del pais d’origen per a estudiants d’èl·lit (tinc unc professor etiop que voldra venir a fer un màster, però sols parla anglès i a la meva facultat no es contempla fer el màster en aquesta llengua). És un peix que es mossega la cua: no tenim estudiants de més de mig mon perquè no saben anglès, i no els podem exigir que estudiin català o castellà. Es, simplement, absurd, enlloc més d’Europa ho fan, potser ni a França.
b) Si volem ser competitius la universitat NO pot tancar dos mesos a l’any com està planejant algun rectorat per “reduir despeses” (en realitat, em temo que per a acontentar els sindicats grocs del PAS). Com li expliquem a un estudiant que ve a fer recerca, tot esperant utilitzar uns equips dels que no disposa al seu pais, que aquests equips no sols no estan actius no els caps de setmana o les nits com ho estarien en moltes universitats anglosaxones, sino que tampoc ho estan a l’agost, per Setmana Santa, dues setmanes a Nadal i ves a saber quant més?
c) En certes especialitats, tenir un minim de matricula i una exagerada “multidisciplinaritat” força que almenys en algun master es barregin estudiants amb interessos i nivells d’accés molt diversos, i s’acabi impartint un nivell baixíssim, a escala de presa de pèl (continguts equivalents als de segon de grau).
d) almenys en alguns cassos, no sempre s’ha cercat aprofitar el personal o material de prestigi internacional (autòcton o internacional) a l’hora de preparar els màsters, sinó que s’ha fet per quotes de poder i el clàssic clientelisme vigent en certs llocs i a qui ningú no posa límit. Alguns màsters estan muntats per a justificar el POA de gent injustificable.
e) si posem tarifes del master homologables a les europees, hem de donar qualitats europees o no vindrà ni Déu.
f) Crec que hauriem de pensar en escurçar els periodes de màsters, alñguns s’allarguen mesos, i això dificulta l’estada d’estudiants.
g) L’oferta d’habitatge a BCN és cara.
Mentre no es corregeixin aquests problemes, dient-ho de forma càustica, barroera i simplista, els estudiants vindran a Catalunya en busca de platja, sexe i alcohol barato. Per què, sinò? Això sol·luciona alguns problemes econòmics, però no els de fons de les nostres universitats.
Joan Carles,
a) Totalment d’acord i cal canviar-ho.
b) No és pel PAS, amb ells no els va bé perquè han de fer dies propis quan no els interessa. Això només és per estalviar. L’estalvi en refrigeració és molt alt. Però estic d’acord, no es pot fer.
c) Totalment d’acord, a l’estratègia de doctorat que vaig presentar ja ho vaig fer notar.
d) Això ho desconec.
e) De moment els preus són baixos. Però d’acord.
f) No ho sé, és molt variable, alguns tenen laboratori llarg.
g) Això ja….
Erasmus no, però de màster tenim que no vénen pas de festa. I no solucionen cap problema econòmic. Si en tanquéssim uns quants encara estalviaríem.