Enric I. Canela
Ahir el diari El Mundo escrivia “Les retallades expulsaran molta gent de la universitat“. Escrivia aquesta article en referència a la vaga que havia de tenir lloc avui, i que així ha estat. Una vaga que, amb més o menys mesura, ha afectat a tot el sistema educatiu. La manifestació d’aquet migdia a Barcelona sembla que ha estat gran.
Deia el diari que segons càlculs dels sindicats, la retallada a la Universitat puja a un 62,5%, afirmen que els contractes de ciència s’han reduït un 43%, la R+D+i, un 25,52%, les beques i ajudes a l’estudi un 11,6% i els programes Erasmus, un 41,4%. Per això, han subratllat, rebutgen l’increment de les taxes universitàries, la universitat d’elit i el model de beques. Amb aquesta política, asseguren, busquen expulsar-nos del campus, i alerten que la taxa d’abandonament podria elevar un 20% el pròxim curs per no poder fer front als nous preus. Tenen raó, però no cal posar xifres que no són certes. La retallada a la universitat no puja un 62,5%. És molt important, però si fos això ja hauria tancat fa mesos.
L’article és interessant, però aquí cadascú diu la primera cosa que li passa pel cap. És cert que s’han retallat molt els diners a la universitat. Ara per reduir l’aportació pública es demana que les famílies hi contribueixin molt més, amb les matrícules. Un model de matrícula socialment injust ja que no només serà l’increment sinó que la futura proporcionalitat al cost provocarà uns preus absurds. No insisteixo ja més en què una política de preus públics de la universitat sense un sistema de beques suficient és un atemptat a la justícia social, però l’espoli no ens deixa alternativa.
També s’utilitzen arguments sobre el que costa la universitat sense considerar que una part substancial és la recerca. Trobo a faltar, li he dit sovint al meu rector que és fonamental fer un retiment de comptes a la societat explicant bé les finances i els resultats. Potser canviaria la visió de les coses. Penso que s’ha de denunciar la situació que pateix la universitat, però també que hem d’aportar moltes dades. Hi ha massa gent que pensa encara que pleguem al juny i no tornem fins el setembre. La gent no sap res dels diners que captem, del que publiquem, per a què serveix, etc.
No sé, l’article i les vivències del dia m’han fet pensar, altre cop, en la necessitat d’una estratègia de comunicació universitària. Seguiré insistint.