Enric I. Canela
Llegia un article titulat ¿De verdad sobran investigadores? L’escriu Francisco J. Tapiador, degà de la Facultat de Ciències Ambientals i Bioquímica de la Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM), i vicepresident de l’Asociación Nacional de Investigadores Ramón y Cajal (ANIRC).
Un article per compartir, l’escriu arran de les declaracions de Carmen Vela, la secretària d’Estat de Recerca (podeu llegir Transformem els centres de recerca en casinos i bordells). En síntesi, Tapiador es pregunta, sense dir-ho així, si atesa la intel·ligència que s’està abocant per dissenyar polítiques que facin competitiu l’Estat espanyol, es podria posar a dirigir l’estat un grup de lèmurs. Crec que ho té clar.
No estic gens d’acord amb els comentaris de Carmen Vela. Ara bé, els que fem recerca, dificilment fem autocrítica, i sempre estem demanant: mes recursos, mes contractes, mes becaris, etc. Estic d’acord que els nostres responsables polítics (no em feu definir fronteres) i empreses han d’invertir mes. No obstant, també crec que els que ens dediquem a la recerca fem alguna cosa no del tot bé. Si tant bé ho fèssim sobreviuriem mes fàcilment en un món globalitzat, i desgraciadament no és el cas…
Professor,
No cal ni dir que hi estic d’acord en la necessitat de millora. També d’autocrítica tot i que hi ha fets objectius perfectament establerts, en bo i en dolent. Els que dirigeixen els coneixen i saben que han de fer.