Enric I. Canela
Ahir va celebrar-se la primera volta de les eleccions el rectorat de la UB. Els resultats, coneguts, han descartat dos candidats, Joaquim Gutiérrez i Josep Antoni Bombí. Han passat a la segona volta Victòria Girona i Dídac Ramírez, l’actual rector. La primera ha tret un percentatge de vot ponderat més elevat que el de Ramirez, un 39,16 % davant un 31,75 %. Una diferència que principalment s’explica per un vot majoritari dels estudiants a Victòria Girona. Dimarts se celebrarà la segona volta on el que tregui més vot ponderat serà el nou rector o rectora.
Els resultats són incerts. Victòria Girona en roda de premsa parla de desig de canvi. Bé, és possible, però jo diria que en unes eleccions amb quatre candidats hi ha una dispersió de vots i si hi ha desig de canvi es veurà a la segona volta. També parla de coincidència de programes i acostament als equips dels candidats que han quedat darrere. Lícit i desitjable que els dos guanyadors provisionals cerquin enriquir les seves propostes i sumar vots.
Una cosa em sorprèn, però. Segons saben la majoria dels degans i algunes altres persones, la candidatura de Joaquim Gutiérrez va ser promoguda per algunes persones que deien que calia evitar com fos que sortís com a rectora Victòria Girona. Per evitar-ho calia un candidat més fort que l’actual rector. Li ho van demanar i Joaquim Gutiérrez va creure que pagava la pena intentar-ho i ho va fer. No entendria que els que van muntar la candidatura de Gutiérrez per evitar que sortís Victòria Girona ara fessin el contrari. Això no tindria cap credibilitat i personalment em doldria que ressentiments personals i no arguments sòlids decidissin qui ha de representar la UB en els propers quatre anys.
Sigui això dit amb el màxim respecte a qualsevol opció, perquè això no és el circ de la política i a l’endemà de les eleccions tots tornarem a estar en el mateix bàndol, al costat del nostre rector o rectora. Avui, noblement, hem de lluitar per l’opció que creiem que defensarà millor els interessos de la UB i del país. Jo, com ja sabeu, crec que és Dídac Ramírez.
Benvolgut Enric,
Saps de la meva consideració personal, des de la teva época com a vicerector, passant per la de candidat a rector al 2005 i fins a l’actualitat. Per això em dol que t’avinguis al joc dels malabarismes argumentals en el darrer post per enterbolir la darrera fase d’aquest segona volta, que determinarà qui serà la propera rectora o el proper rector de la UB en els següents quatre anys. Em sap greu, de debó.
Carles,
Personalment també és així. La meva resposta al dubte que intueixo te la contestaré personalment.
Jo no crec que tingui prou criteri com per opinar. Conec la Victòria Girona com a alumne i com a membre de la Junta de Facultat en la seva època de degana. En tinc una molt bona opinió. Per altra banda però conec gent (com tu Enric) de l’equip de’n Dídac Ramírez i també em mereixeu el màxim respecte i bona opinió.
En fi, des de fora i coneixent poc el detall de les candidatures, crec que la UB hi pot sortir guanyant (i més si una de les candidatures descartades va néixer només per desbancar la Dra. Girona, cosa que en la seva època ja hava vist a la Facultat…).
Sort!
Alfons,
La Dra. Girona es mereix tot el meu respecte. Tu la coneixes i tens una opinió positiva. Hi coincideixo. En unes eleccions a la UB, no estem, com saps, desqualificant, estem confrontant aspectes de com abordar el futur. En alguns moments estem en el mateix cantó i en altres en l’oposat sense que l’amistat, respecte o consideració variï. O si més no sempre ho he vist així. Sempre hi ha excepcions, però no és el cas.
Moltes gràcies.
No tinc totes les dades, no obstant això, crec que a la vista d’anteriors declaracions:
https://www.enriccanela.cat/index.php/2012/11/16/bombi-es-confon-acusant-didac-ramirez-de-mentir/
que ara apleguin candidatures, és difícil d’entendre.
Realment serà un equip cohesionat aquest? i eficient?
Tinc els meus dubtes.
Xavier,
Jo crec que segons quines mescles no acostumen a funcionar. En fer candidatures es busca guanyar vots. la governança és difícil. Tot i defensar un model participatiu, penso que cal fer alguna cosa per afavorir equips forts i que els programes siguin coneguts. Un ideal, potser, però m’agradaria.